Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Ahmet Vefik
Història
Polític i erudit turc d’origen judeogrec.
Fou president de la primera cambra turca de diputats, creada per Abdülhamit II 1876, i exercí els càrrecs de gran visir i de ministre 1880-84 Destacà com a filòleg i com a historiador És autor d’un diccionari del turc osmanlita, d’un Šah-nāma ‘Anuari’ de l’imperi Otomà 1847, i de nombroses traduccions de Shakespeare, Molière i Schiller
Yosef ibn Šĕmuel ibn Nagrella
Història
Judaisme
Política
Polític jueu andalusí.
Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí
Kara Mustafa Paixà
Història
Estadista otomà, gran visir de Mehmet IV (1676).
Lluità contra Leopold I d’Àustria setge de Viena, 1683, però fou derrotat per Joan Sobieski de Polònia
Malik Šāh
Història
Tercer soldà seljúcida (1073-92), fill i successor d’Alp Arslān.
Sotmeté els qarakànides de Coràsmia, així com Kaixgària i Transoxiana, i estengué el domini seljúcida a l’Himyar, el Iemen i els territoris del golf Pèrsic Tingué la valuosa collaboració de Niẓām al-Mulk, visir que portà a terme la reforma administrativa de l’imperi Ambdós protegiren el desenvolupament de tots els camps de la cultura islàmica i li donaren un gran impuls, sobretot amb l’establiment i la creació de nombroses madrasses
Mehmed Talât Paixà
Història
Polític turc.
Milità en l’oposició, fou empresonat i, el 1908, ingressà en la Societat de la Unió i el Progrés, òrgan del moviment dels Joves Turcs , del qual fou un líder notable Després de la revolució fou ministre de l’interior i de comunicacions 1909 i membre del triumvirat de govern, amb Enver Paixà i Cemal Paixà 1913 Gran visir 1917-18 i decidit germanòfil, en ésser signat l’armistici 1918 es refugià a Alemanya, on fou assassinat per un armeni
Muḥammad al-Mu’tamid
Història
Tercer taifa de Sevilla (1069-90) de la dinastia abbadita.
Expandí la taifa, però, tributari de Ramon Berenguer II de Barcelona 1078 i d’Alfons VI de Castella-Lleó 1086, a causa, sobretot, dels imprudents consells del seu visir ibn 'Ammar trencà les relacions amb aquest, l’executà i hagué de recaptar l’ajuda de l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, que s’emparà del regne i l’empresonà a Tànger, Meknès i Agmat, on visqué miserablement fins a la mort Excellent poeta neoclàssic, protegí la cultura i donà mecenatge a nombrosos literats
Alp Arslān
Història
Segon soldà seljúcida, elegit pels emirs turcs en morir sense fills Ṭuḡrīl Beg (1063).
Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh
Abū-l-‘Alā’ Zuhr
Història
Metge de l’últim sobirà abbadita de Sevilla, al-Mu‘tamid.
Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn per això fou conegut amb el nom llatí d' Alguazir Albuleizor És autor de diversos tractats de medicina el més conegut és la Taḏkira ‘Memoràndum’, on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments
Avempace
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut a Europa el filòsof andalusí Abū Bakr Muḥammad ibn Bāǧğa.
Visir dels almoràvits a Saragossa, Sevilla i Granada, probablement morí emmetzinat per enveja del seu collega Abū-l-'Alā’ ibn Zuhr De cultura enciclopèdica, exposà la possibilitat de la unió de l’home amb la divinitat a Risālat al-wadā’ ‘Lletra de l’adeu’, Risālat ittisal al-'aql bī-l-insān ‘Tractat de la unió de l’intellecte amb l’home, i, especialment, a Tadbīr al-mutawāḥḥid ‘Règim del solitari’, conegut per la tradició hebrea de Moše Narbonī, on, influït per al-Fārābī, descriu l’itinerari de l’ànima vers Déu La doctrina Avempace, base del panteisme d’ibn Ṭufayl, fou…
ibn ‘Ammār
Literatura
Poeta andalusí.
Amic i visir del també poeta al-Mu'tamid de Sevilla Governà Silves 1069 en nom de la taifa abbadita i collaborà en l’annexió de Múrcia 1078 Va rompre les relacions amb al-Mu'tamid i s’independitzà a Múrcia, des d’on cercà l’aliança amb Abū Bakr ibn Abd al-'Azīz de València Rebutjat per aquest, arengà el poble incitant-lo a la revolta No tingué èxit i cercà, infructuosament, refugi prop d’Alfons VI de Castella Mentre intentava de guanyar-se l’amistat dels Banū Ḥud de Saragossa, llavors senyors de Dénia, fou fet presoner Al-Mu'tamid el comprà i l’assassinà Són molt famosos els seus…