Resultats de la cerca

Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…

L’origen immediat en fou l’oposició al rellançament de l’aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif el 9 de juliol d’aquell any una operació de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengué un veritable conflicte bèllic, i el ministre de la guerra del govern de Antoni Maura i Montaner , general Linares, decidí de trametre a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i —potser com a “mesura punitiva"— trets en bona part del Principat Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocació…

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…

La fundació de la vila fortificada de Vilanova de Meià ha de correspondre a l’inici del segle XII, ja que la primera notícia documental és de l’any 1125, quan Ramon Guitard de Meià, amb el consentiment dels seus fills, Guillem i Pere, donà per a l’obra de la Seu d’Urgell i al seu bisbe Pere tres capmasos situats al terme de Meià, i les cases de Vilanova pertanyents als dits capmasos El fet que les cases de Vilanova estiguessin supeditades als capmasos permet afirmar que la construcció de la nova vila havia de ser recent, sense que hom pugui creure que fos anterior al segle XII En el capbreu…

Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…

El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…

Situació Basament dels murs d’aquest castell desaparegut, fet amb grans carreus, visibles gràcies a les excavacions que s’hi han realitzat ECSA - J Bolòs Les escasses restes del castell de Passanant són situades a la part alta del poble, entre les darreres cases que hi ha al nord-oest de la població i la carretera actual Mapa 34-15390 Situació 31TCF497996 Per a anar a Passanant cal seguir la carretera local T-222, que de Forès es dirigeix a Ciutadilla, i havent fet un recorregut aproximat d’uns 13 km arribarem a Passanant JBM Història Un dels primers esments documentals d’aquest indret —…

Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església de Sant Pere de Falgars, situada en un dels llocs més pintorescs del Cabrerès, centra el petit veïnat que constitueix l’antic nucli de Falgars d’en Bas, que s’estén des de la carena de la serra de Cabrera, a ponent, fins a la llarga cinglera de Falgars, que domina a ponent la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG637597 Per anar-hi cal agafar una pista forestal que surt d’Hostalets d’en Bas En mitja hora de pujada amb fortes marrades hom arriba al poblet de Falgars d’en Bas, on hi ha l’església És aconsellable un vehicle…

Coberta de la “Revista del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro”, Barcelona, 1884 AC / GS L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI va néixer el 22 de maig de 1851 al saló d’agricultura del palau de la Diputació Provincial de Barcelona sota la presidència de Josep Bertran i Ros Allí es reuniren 107 hisendats catalans, residents a Barcelona, amb l’objectiu de crear una associació de propietaris rurals Eren uns anys de gran dinamisme de la burgesia catalana amb vista a la modernització de l’economia del país en la línia d’un creixement harmònic i interdependent de la indústria, l’…