Resultats de la cerca

Sacerdot, fou professor honorari de la Universitat de Magúncia es doctorà a Friburg, amb Heinrich Finke, amb un estudi sobre les idees de croada de Ramon Llull Ramon Llulls Kreuzzugsideen , 1912 En relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, inicià la sèrie d’"Estudis de Bibliografia Lulliana” amb el volum L’Edició Maguntina de Ramon Llull 1915, que conté l’epistolari Sollier-Costurer sobre la magna edició de RLlull protegida per l’elector maguntí Com a musicòleg, descobrí una missa del mestre Breunich, deixeble del lullista Salzinger Was versteht JSalzinger unter lullistischer…

Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren  The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace…

Fill d’emigrants serbis, inicià la seva carrera com actor a Broodway el 1937, i debutà al cinema amb la pellícula They Knew What They Wanted 1940 A la dècada del 1950 la seva carrera cinematogràfica prengué impuls i participà a The Gunfighter 1950 Halls of Montezuma 1950 A Streetcar Named Desire 1951, per la qual aconseguí un Oscar al millor actor de repartiment On the Waterfront 1954 —aquestes dos últimes dirigides per Elia Kazan— i Baby Doll 1956 També protagonitzà, entre d’altres, Fear Strikes Out 1957, Pollyanna 1960, Birdman of Alcatraz 1962, Gypsy 1962, How the West Was Won…

La seva extrema ductilitat li permeté d’encarnar amb idèntica fortuna els papers més diversos, des de la comèdia, com You Can't Take it with You 1938 i It's a Wonderful Life 1946, fins al drama Greatest Show on Earth 1952, Rear Window 1954, The Rope 1948, passant pel western , com Winchester 73 1948, Broken Arrow 1950 i Two Rode Together 1961 El 1940 obtingué l’Oscar per Philadelphia Story , el 1958 fou premiat a Sant Sebastià per Vertigo i l’any següent a Venècia per Anatomy of a Murder El 1962 obtingué el premi d’interpretació a Berlín pel conjunt de la seva carrera, i l’any 1985 rebé un…

De jove tocà als teatres de Broadway i en espectacles de vodevil El 1920 fou nomenat director musical del George White Scandals, i entre el 1922 i el 1923 exercí el mateix càrrec a les Greenwich Village Follies S’establí a Hollywood el 1930 En 1939-60 fou cap de música dels estudis de la 20th Century Fox, on compongué la banda sonora de més de 250 pellícules, per les quals assolí 9 Oscar i 45 nominacions, la darrera de les quals fou Airport G Seaton 1970, poc abans de morir Com a compositor seguí un estil romàntic que representava la millor música d’aquest gènere Escriví, entre d’altres, les…

En les seves primeres obres explorà les relacions entre grups individuals aïllats per voluntat pròpia o bé per alguna altra circumstància Tot i que els principals temes tractats són la raça, el sexe o les classes socials, sempre hi ha un rerefons clarament polític Respecte al llenguatge, ha evolucionat des d’un ús de diversos registres inclòs el cockney amb una voluntat naturalista o realista, vers una fluïdesa formal i una certa estilització, principalment en l’obra Country Dancing 1987, que representà un canvi en la seva línia d’actuació De les seves obres destaquen, a part de la ja…

Estudià Art Dramàtic a la Northwestern University d’Illinois El 1947 anà a Nova York, on començà a actuar en obres teatrals i l’any següent guanyà un premi Tony per Another Part of the Forest , de L Hellman Interpretà altres obres d’èxit com ara Cat on a Hot Tin Roof  1958 i Suddenly, Last Summer 1959, de T Williams El 1949 debutà en el cinema, que durant uns anys compaginà amb el teatre Destacaren les seves interpretacions en The Fountainhead 1949, de K Vidor, The Day the Earth Stood Still 1951, de R Wise, Breakfast at Tiffany’s 1961, de B Edwards, Hud 1963, de M Ritt, pellícula amb la qual…

Diplomat a Praga, el 1981 obtingué el Lleó d’Or a Venècia per Do you Remember Dolly Bell i els èxits continuaren el 1985 a Canes, on fou premiat amb la Palma d’Or per When Father was Away on Business , i el 1989 al mateix festival, ja que fou declarat el millor director per The Time of the Gypsies Posteriorment rodà Arizona Dream 1992 Des dels anys noranta gran part de la seva filmografia s’ha centrat en la recreació de l’antiga Iugoslàvia fins a les guerres civils i els conflictes que n'acompanyaren el desmembrament Cal esmentar-ne Underground 1995, Palma d’Or a Canes, Crna…

D’orígens molt humils, començà a cantar en grups de rock , jazz i pop, i el 1967 formà el grup First Edition, que aconseguí un gran èxit amb el disc senzill  Just Dropped In To See What Condition My Condition Was In i que l’any següent canvià el nom pel de Kenny Rogers & The First Edition Dissolt el grup 1976, inicià una carrera en solitari en un estil que oscillava entre el country i el pop, amb el qual aconseguí una gran projecció gràcies a la cançó Lucille 1977 i els àlbums The Gambler 1978 i Kenny 1979 Un dels cantants amb més vendes de la història, obtingué també un gran…

Començà d’adolescent una trajectòria d’actriu i cantant Descoberta per Charles Laughton , que li donà el nom artístic pel qual és coneguda, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on amb Laughton coprotagonitzà  The Hunchback of Notre Dame a les ordres de William Dieterle, i que fou el seu primer gran èxit, consolidat més endavant amb els films  How Green Was My Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford, en els dos darrers dels quals fou molt celebrada la seva actuació amb John Wayne Títols…