Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
bombó
Pastisseria
Dolç petit, de formes molt diverses, de xocolata, a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.
La seva elaboració, inicialment artesanal, sol ésser actualment molt automatitzada Hom treballa mecànicament de primer la xocolata fosa entre 40 i 50°C o una barreja de xocolata fosa i de xarop de sucre aromatitzat, i efectua després el farciment, si és el cas
poció
Farmàcia
Forma farmacèutica d’administració oral, líquida, edulcorada i amb una concentració tal en principis actius que ha d’ésser administrada a cullerades.
Cal no confondre les pocions, dolces i transparents, amb les mixtures, opaques i gairebé mai dolces tampoc no són pocions les tisanes, que hom pren a una dosi superior a 100 cm Generalment són preparades mesclant xarop medicamentós amb infusions, decuits o solucions de productes actius
malví
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 2 m d’alt, coberta d’un toment gris; és de fulles ovatotriangulars i de flors de color rosa o d’un lila pàl·lid.
Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví
bàlsam de Tolú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon balsamun
, papilionàcia de l’Amèrica Central; es presenta en forma de masses toves, sòlides i trencadisses, que s’estoven naturalment i adopten la forma del recipient que les conté.
Es aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l’olor i el gust Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però predominen l’àcid cinàmic i els components resinosos és emprat com a anticatarral en forma de xarop o de píndoles
xaropera
Vas destinat a guardar-hi xarop.
tamari
Tamari
Gastronomia
Salsa elaborada a partir de soia fermentada submergida diverses vegades en aigua i sal en un procés que pot arribar a durar fins a dos anys.
La varietat anomenada shoyu també té com a ingredient blat o ordi torrat Actualment, es troben al mercat varietats a preus assequibles i de menys qualitat produïdes a partir de farina de soia i que contenen colorant de caramel, xarop de blat de moro o altres edulcorants, extracte de malta i sal, que no han sofert cap procés de fermentació
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
melmelada
Pots de melmelada
© Miriam Preis/imagebank.sweden.se
Alimentació
Menja feta amb fruita reduïda a polpa i sucre i obtinguda per mescla íntima i cocció.
En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus