Resultats de la cerca

Vida i obra La Historia Arabum era traduïda el 1266 i en aquesta mateixa data, o molt propera, ho devien ser les altres obres de l’arquebisbe toledà Lola Badia va desmentir que fos l’autor de la Crònica d’Espanya , que és una traducció resumida de la Historia Gothica , de Ximénez de Rada, interpolada, continuada i adaptada, redactada entre el 1267 i el 1268 Bibliografia Badia, L 1995 3 Bohigas, P 1985 Coll i Alentorn, M 1991 Vegeu bibliografia

La Historia Arabum era traduïda el 1266 i en aquesta mateixa data, o molt propera, ho devien ésser les altres obres de l’arquebisbe toledà Aquestes traduccions s’han perdut, amb l’excepció d’alguns fragments Una Crònica d’Espanya , que és una traducció resumida de la Historia Gothica , de Ximénez de Rada, interpolada, continuada i adaptada, i fou redactada el 1267 i 1268, pot ésser atribuïda amb gran seguretat a Ribera de Perpinyà, que n'hauria fet en iguals dates el text llatí Fou potser un monjo de Sant Cugat en bona relació amb Ripoll, o bé un monjo de Ripoll en relació amb…

Format probablement amb José Ximénez, fou nomenat organista ajudant de la seu de Saragossa el 1654, segon organista el 1664 i primer organista titular el 1672, com a successor de Ximénez També hagué d’ocupar-se de les funcions de mestre de capella entre el 1687 i el 1692 La trentena de composicions que se n’han conservat, totes per a orgue, palesen el domini d’un llenguatge de molta qualitat per a aquest instrument

Dirigents Joaquim Arana, Manuel Lladonosa, Eulogio Vallina, Francesc Solana, Jaume Auqué i Vicenç Ximénez Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya

Fill d’Íñigo Ximénez, era el cap d’una tribu gentilícia gascona que consolidà l’embrió del futur regne de Navarra Aliat amb els senyors veïns, casà la seva filla Ossona amb Mūsà ibn Fortún i una altra filla amb Garcia Galíndez, comte d’Aragó El succeí el seu fill Garcia Iñíguez

La narració segueix antigues tradicions orals sobre la religió mites sobre l’origen del món i la història dels maies migracions dels quiché i els cakchiquel Fou escrit, segurament, per un noble o un sacerdot maia instruït pels missioners castellans El manuscrit restà perdut, fins que al segle XVIII fou trobat pel dominicà Francisco Ximénez, que en feu la traducció al castellà

Són emprades les varietats de raïm Palomino i Pedro Ximénez prèviament solejades El color pot ésser molt pàllid, d’ambre, daurat o fosc, i els seus tipus són fino , amontillado , oloroso , palo cortado i raya , tots secs També n'hi ha de dolços, quinats, aromatitzats o de color Són de graduació elevada 15-21° Rep el seu nom de la ciutat de Jerez de la Frontera

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de…

La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on…

Des de la unió d’Aragó amb Catalunya, els Alagó serviren els comtes reis des d’importants càrrecs administratius i militars Una branca d’aquesta família passà a Sardenya i, per enllaç, recollí l’herència dels Arbòrea La freqüència dels noms Balasc i Artal a la família ha produït moltes confusions de personatges Una altra branca heretà el casal dels Ximénez de Urrea i, amb aquest darrer cognom, originà la línia dels comtes d’Aranda