Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Iemen 2012
Estat
Al gener, els grups vinculats a la xarxa d'al-Qaida van continuar estenent el seu control sobre el país Els seus militants van prendre el poble de Radah a la província de Bayda i a uns 130 km de la capital, Sanà, sense forta oposició de les forces governamentals, van atacar la presó central, van alliberar els detinguts i es van fer amb el quarter general de la policia D'altra banda, el país va continuar sotmès a una gran inestabilitat política, aguditzada per la revolta contra el president Alí Abd Allà Sàlih El Parlament va acordar la immunitat per a Sàlih i va ratificar …
Iemen 2014
Estat
Al febrer, una comissió governamental creada pel president, Abd Rabbuh Mansur Hadí, va proposar dividir el país en sis estats regionals, quatre al nord i dos al sud, que haurien de formar part d’una república federal Aquesta iniciativa va ser el resultat de la conferència de diàleg nacional, que va decidir, al gener, crear un estat federal No obstant això, la proposta no va satisfer les demandes del sud, que reclamaven més autonomia o directament la secessió La proposta d’estat federal és el resultat del pla de transició a la democràcia, avalat pels Estats Units, posat en marxa arran de la…
Mošé ben ‘Ezra
Literatura
Judaisme
Poeta i preceptista jueu.
Funcionari a la cort d’'Abd Allāh, s’hagué d’exiliar amb motiu de l’ocupació almoràvit de Granada ~1091 És autor de nombroses poesies religioses i profanes, d’una forta influència àrab Habità temporalment a Barcelona
Pere Sassoferrato
Cristianisme
Frare franciscà, màrtir, venerat com a sant.
Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Saīd ‘Abd-al-Raḥmān
Atanagild
Història
Noble visigot, nomenat governador del regne cristià autònom de Teodomir en morir aquest (743).
Es declarà fidel als abbàssides en llur lluita contra els nouvinguts omeies per la possessió d’Al-Andalus 777 ‘Abd al-Raḥmān I, una vegada establerta la seva autoritat sobre l’emirat, envaí el regne 779 i derrotà Atanagild
Ǧirǧī Zaydān
Literatura
Escriptor àrab.
Exercí de periodista i de cronista de guerra És autor de nombroses novelles històriques Šarl wa ‘Abd al-Raḥmān , sobre l’expansió musulmana a la Gàllia, d’una Història de la civilització islàmica i d’una Història de la literatura àrab 1902
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’…
Banū Qāsim
Família àrab aristocràtica.
Sembla que descendia del fihrita ‘Abd al-Malik, emir d’Al-Andalus Establerta al País Valencià ~720 al voltant de la vila d’Alpont Serrans, al s XI constituïren la taifa d’Alpont , que es mantingué independent gairebé un segle Donaren nom a la vila de Benicàssim
Odó I d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (685/688-735).
Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina