Resultats de la cerca

Graduat en teologia el 1971 al Christ’s College de Cambridge i doctorat el 1975 al Wadham College d’Oxford, s’ordenà sacerdot per l’Església d’Anglaterra el 1978 A Cambridge compaginà una carrera acadèmica amb tasques pastorals Bisbe de Monmouth 1991-99 i arquebisbe de Galles 1999-2002, l’any 2003 fou entronitzat arquebisbe de Canterbury en successió de George Carey Al llarg del seu ministeri mantingué una actitud conciliadora en les qüestions del sacerdoci femení i homosexual, intentant defugir posicions rígides i alhora evitar les divisions internes de l’Església…

Graduat en física per la Universitat d’Edimburg 1966 i doctorat en biologia molecular per la de Cambridge 1969 Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Yale 1970-73, el 1973 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council, a la Universitat de Cambridge, on s’ha dedicat a la recerca d’estructures cellulars a partir de millores en el microscopi electrònic , com ara la primera imatge de la bacteriorodopsina, proteïna de la membrana dels halobacteris 1990, en la qual s’identificaven individualment els àtoms que la formaven Per…

Estudià al Pembroke College de Cambridge 1958-66, on es doctorà el 1969 Fou professor conferenciant a la Universitat de Cambridge 1966 i a Oxford 1971, i professor convidat a la Universitat d’Indiana, a Bloomington El 1980 fou nomenat catedràtic de musicologia a la Universitat de Glasgow S’interessà sobretot per la música del segle XIX i és especialment conegut pels seus estudis de la música francesa Nomenat editor general de la nova edició completa de les obres d’H Berlioz realitzada el 1965, fou un dels impulsors del renaixement de l’interès per la música d’aquest compositor Ha publicat…

És autor d’una novelleta cavalleresca, Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús segle XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 “Poetes bilingües català – castellà del segle XV” Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , 6/1 Kelly, HA 1993 Ideas and Forms of Tragedy from…

S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-…

Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons Ha ensenyat a la Universitat de Nottingham, a la de Cardiff i, des del 1976, al King’s College de Londres És professor emèrit de música de la Universitat de Londres El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX Entre els seus treballs destaquen Schoenberg Chamber Music Londres, 1972, Music since the First World War Londres, 1977, amb diverses reedicions, Britten and Tippet Studies in Themes and Techniques Cambridge, 1982,…

Estudià a la Universitat de Cambridge Durant la Segona Guerra Mundial treballà en el gabinet de guerra britànic i després elaborà els principis metodològics sobre els quals ha fonamentat els sistemes de comptes nacionals de l’ONU i l’OCDE L’any 1945 fou director del departament d’economia aplicada de la Universitat de Cambridge i del 1945 al 1980 fou professor de finances d’aquesta universitat El 1984 li fou atorgat el premi Nobel d’economia per la seva aportació al desenvolupament de sistemes de comptabilitat nacional, els quals han servit per a establir les bases d…

Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats en l’…

Estudià música al Clare College, a Cambridge Un cop acabada la seva formació, ensenyà a la Universitat de Southampton, i del 1975 al 1979, al Clare College El 1981 fundà els Cambridge Singers, un cor mixt de cambra, amb el qual ha realitzat nombrosos enregistraments S’ha dedicat preferentment a la música vocal i, sobretot, a la música coral És un dels compositors més populars de la seva generació El seu estil té les arrels en la tradició anglesa de G Holst, R Vaughan Williams, H Howells i B Britten, però també en compositors com G Fauré i M Duruflé És autor d’obres…

Graduat en física per la Universitat de Munic 1963 i doctorat per l’Institut Max Planck de Munic 1970 Després de diverses estades al California Institute of Technology, la Universitat de Cornell, l’Institut Max Planck i la Universitat de Cambridge, del 1975 al 1985 ocupà la plaça d’investigador principal al departament de sanitat de l’estat de Nova York Posteriorment ha fet recerca a les universitats d’Albany Nova York i Cambridge, a l’Institut Max Planck de Heidelberg, al Howard Hughes Medical Institute i a la Universitat de Columbia Els anys vuitanta desenvolupà…