Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Stanford Califòrnia Mentre treballava al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid de la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York descobrí, amb DLee i RRichardson, la superfluïdesa de l’heli-3, motiu pel qual foren guardonats amb el premi Nobel de física 1996

Féu importants recerques en física nuclear i partícules atòmiques, amb la collaboració d’EFermi a Roma i sobretot d’OChamberlain a Berkeley Pel descobriment de nous elements com el tecneci, l’àstat i el plutoni i de l’antiprotó rebé el 1959, juntament amb OChamberlain, el premi Nobel de física

Format al Darmouth College i a la Harvard University, des del 1937 dirigí el laboratori Jackson de Han Harbour Maine L’any 1980 compartí el premi Nobel de medicina amb JDausset i BBenacerraf, per les seves aportacions al camp de la immunologia i els estudis sobre les trasplantacions de teixits

Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch

Fill d’un teòleg, deixà el cristianisme Més endavant, trobà en el budisme el seu món poètic i espiritual Premi Nobel el 1917, la seva obra és d’inspiració idealista Germanernes Laerling ‘Deixeble dels germànics’, 1882, Brynhild 1884, Møllen ‘El molí’, 1896 i Den Fuldendtes Hustru ‘La muller de l’home perfecte’, 1907

Compartí el premi Nobel de química del 1980 amb F Sanger i amb P Berg , pels treballs que permeteren d’establir un mètode d’identificació de la seqüència de bases de l’ADN, en què certs reactius químics no enzimàtics escindeixen les cadenes només per les posicions ocupades per un nucleòtid determinat

Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química

Amb els seus estudis dels muntants bioquímics de Neurospora crassa , començats el 1941 conjuntament amb EL Tatum, precisà una sèrie de vies metabòliques de biosíntesi i llur relació amb els gens El 1958 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, ensems amb J Lederberg i E L Tatum, per aquests estudis

Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler

Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928