Resultats de la cerca
Es mostren 475 resultats
Castell de Rocacorba (Canet d’Adri)
Art romànic
Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen La data més antiga que tenim del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de “rocha curva” , en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol A aquest Rodball de Rocacorba, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d’un porc que aquell devia pagar…
Casal de Rama (Ripoll)
Art romànic
Aquest casal es trobava situat en terme de Ripoll, prop del terme del castell de Pena, tocant al riu Ter, aigües amunt de la vila de Ripoll, prop de Ribamala Inicialment el lloc no tenia cap fortalesa vers l’any 1275 s’inicià un primer intent de fortificar el lloc de Rama, però els feudataris del monestir de Sant Joan de les Abadesses havien destruït la construcció allegant que era massa prop del castell de Pena i li faria la competència De nou l’any 1298 hom emprengué una nova fortificació, que altra vegada fou deturada Fou l’any 1316, quan les obres foren represes d’una manera accelerada El…
Sant Cebrià de Vilafant
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera al fons, l’amplada de la qual és la mateixa que la de la nau F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada al centre de la població de Vilafant, que és 2,5 km al sud-oest de Figueres, a les terres lleugerament accidentades que limiten a ponent la plana de l’Alt Empordà, prop de la riba esquerra del Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG950775 Per arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot, que passa per Vilafant També hi arriba una carretera local des de la vila veïna de Borrassà JBH Història El…
Sarcòfag tipus Bethesda de la catedral de Tarragona
Sarcòfag de fris continu, de gran qualitat, amb escenes del Nou Testament, encastat damunt la porta meridional de la façana principal de la catedral de Tarragona ECSA - F Tur Aquest magnífic sarcòfag, des que fou inventariat ha estat sempre a la façana de la catedral de Tarragona, encastat a sobre de la petita porta de la nau meridional És de marbre blanc, fa 2,16 × 0,61 m, i es pot datar vers l’any 400 Presenta un fris esculpit continu amb la representació de diverses escenes del Nou Testament A l’esquerra, la curació dels cecs de Jericó per part de Jesucrist, amb tres petites figures que s’…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana del conjunt episcopal de Barcelona
Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres decorats als cancells i…
Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense
En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…
Elna

Vista exterior de la catedral d’Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a la riba esquerra del Tec.
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…
premi Mercè Rodoreda
Premi de contes i narracions en llengua catalana atorgat anualment per Òmnium Cultural des del 1998.
Es lliura al millor recull original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades en altres concursos Fou creat el 1953 com a premi Víctor Català , nom que mantingué fins al 1997, quan es canvià per l’actual Entre el 1998 i el 2021 fou atorgat conjuntament amb la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats Any Obra i autor 1953 Mites , de Jordi Sarsanedas 1954 Cròniques de la veritat oculta , de Pere Calders 1955 La…
Necròpoli de Sant Vicenç d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli J Bolòs Necròpoli que es troba a l’interior de l’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, del veïnat de les Corts Necròpoli Entremig de les parets de les dependencies de l’església hi havia unes 50 sepultures, les quals foren descobertes arran de les excavacions dutes a terme l’any 1954 Dins la nau d’aquesta església de Sant Vicenç, sota un paviment d’opus testacaun , va aparèixer una sepultura de planta rectangular, formada per grans lloses, que tenia l’interior arrebossat de color roig, amb calç i ceramica triturada Aquest…
Sant Julià de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Situació Detall de la cantonada del suposat transsepte d’època preromànica inclòs en la reconstrucció del temple feta el 1780 A Bramon Aquesta església presideix el petit nucli de Galliners, situat al sector nord del terme de Vilademuls, 2 km al nord-est del cap del municipi Mapa L39-12296 Situació 31TDG896665 Galliners es troba a la cruïlla o final de la carretera que va de Banyoles, per Borgonyà i Vilavenut i mor en la transversal que enllaça la N-II amb la de Banyoles a Bàscara, i que passa per Vilademuls JBH Història La vila de Galliners és citada en documents dels anys 921 o 925, 941,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina