Sarcòfag de fris continu, de gran qualitat, amb escenes del Nou Testament, encastat damunt la porta meridional de la façana principal de la catedral de Tarragona.
ECSA - F. Tur
Aquest magnífic sarcòfag, des que fou inventariat ha estat sempre a la façana de la catedral de Tarragona, encastat a sobre de la petita porta de la nau meridional. És de marbre blanc, fa 2,16 × 0,61 m, i es pot datar vers l’any 400.
Presenta un fris esculpit continu amb la representació de diverses escenes del Nou Testament. A l’esquerra, la curació dels cecs de Jericó per part de Jesucrist, amb tres petites figures que s’hi acosten, darrere de les quals apareixen dues figures més de dimensions similars a la de Crist, que han de ser interpretades com a dos cecs, ja curats, que donen les gràcies al Senyor. A continuació, sobre un fons arquitectònic corresponent a unes portes de ciutat, l’escena de la curació de l’hemorroïsa, amb l’apòstol Pere com a testimoni. Ja al centre, s’observa un petit cicle format per dos episodis, corresponents a la curació del paralític a la piscina probàtica de Bethesda, de la qual es detallen les arcades sostingudes per columnes. En primer lloc, Crist escolta les súpliques del paralític estirat al llit i, a continuació, en un relleu d’una mida més petita, el guareix; el paralític apareix portant el llit sobre l’esquena. El fet que la figura del paralític vesteixi túnica i pallium en el primer episodi, indumentària exclusiva dels personatges sacres en aquesta peça, ha donat peu a pensar que pot simbolitzar la consecució de la resurrecció per part dels fidels després de la mort. A la dreta, hi ha l’escena de Zaqueu enfilat a dalt d’un arbre per veure passar Jesús i, finalment, l’entrada de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams cavalcant un ase, mentre és rebut pel poble; al fons d’aquesta escena apareix una de les portes de la ciutat.
La peça correspon a la tipologia de sarcòfags anomenada de Bethesda per la importància que s’atorga al tema de la curació del paralític de Bethesda. Es tracta d’un grup de peces força homogeni produïdes a Roma, del qual fins ara només es coneixen tres exemplars sencers (el Lateranense 125, al Vaticà, el de l’Episcopato d’Ischia i el que estudiem aquí), i diversos fragments. Totes les peces presenten una iconografia i un estil similars, corresponents a l’època teodosiana avançada, amb un tipus de figures estilitzades, un particular tractament dels plecs de les indumentàries i una nova tipologia de Crist; aquesta nova tipologia destaca per la factura d’uns ulls molt grans i amb incisió a la nineta, cabells acabats en angle recte sobre el clatell i, sovint, amb rínxols disposats de manera “dentada” al front.
Bibliografia
- Album pintoresch-monumental, 1879, pàgs. 57-68; Botet i Sisó, 1896, V, pàgs. 192-197; Mélida, 1908, pàg. 20; Puig i Cadafalch. Falguera I Goday, 1909-18, vol. I, pàg. 286; Lawrence, 1927-28, X, pàgs. 23-24; Wilpert, 1928, IV. pàg. 256; 1929-32, vol. II, pàgs. 294 i 311; Gerke, 1935, XII, pàgs. 127-128; Simon, 1938, LV, pàgs. 201-223; Bovini, 1954, pàgs. 174-180; Kollwitz, 1963, XXXIX, pàg. 199; Palol, 1967, pàgs. 305-306; Schlunk. 1968, XII, pàgs. 93-100; Sotomayor. 1973. pàgs. 23-25; 1975, pàgs. 213-219; Moralejo, 1984, pàg. 193; Monfrin, 1985, pàssim.