Resultats de la cerca

Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure…

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en destaquen el…

Estudià música a Viena i hi debutà el 1964 Un any després fou contractat per l’Òpera de la capital austríaca, on el 1976 participà en l’estrena de Kabale und Lieber , de W Egk Entre el 1970 i el 1980 actuà ininterrompudament al Festival de Bayreuth, on s’especialitzà en els papers de Mime i Loge, els mateixos amb què es presentà al Metropolitan de Nova York el 1981 Especialitzat en papers còmics per a tenor d’òpera alemanya, ha compaginat el repertori tradicional WA Mozart, R Wagner, R Strauss i el d’autors de la segona meitat del segle XX Estrenà òperes de L Berio, com Un re in…

Estudià a Salzburg amb Lovro von Matačić i Clemens Krauss Entre el 1943 i el 1951 dirigí a l’Òpera de Zagreb El 1953 debutà a l’Òpera de Viena, on basà la seva carrera musical fins el 1996 A banda, al final dels anys cinquanta dirigí sovint a Berlín, especialment a la Städtische Oper Del 1960 al 1971 fou director a Graz, mentre iniciava la seva carrera fora dels circuits germànics El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York, teatre on a partir d’aleshores fou convidat a dirigir regularment, especialment el repertori wagnerià Posteriorment dirigí a la Reial Òpera d’Estocolm 1972-81 i Niça 1983…

Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994, enèsima versió…

Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la quarta corda…

Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novelles de gènere westerns , terror, etc L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novella ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka A banda de la novella esmentada, és autor també de Ceguera al azul 1969, El unicornio 1971, Los enemigos 1974, El castillo de la carta cifrada 1979, Amado monstruo 1984, Historias mínimas 1988, El cazador de leones…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…