Resultats de la cerca

Situació Fortificació o casa forta que s’alça en un turó a la petita vall de Garraf ECSA - J Bolòs Castell situat a la petita vall de Garraf, al cim d’un turó, que s’alça actualment al costat de l’autopista i d’unes pedreres Des del castell s’albirava la vall i la mar Mapa 36-17448 Situació 31TDF064673 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, en arribar al poble de Garraf, després del trencall de la pedrera, a mà dreta hi ha un carrer que mena a un conjunt de cases d’estiueig Al final del carrer comença una pista costeruda que passa per sota l’autopista i arriba fins al costat del…

És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…

L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que…

L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures…

Fill segon del donzell Francesc de Puigpardines, àlies de Verntallat, senyor de la força de Verntallat, i de Violant La seva activitat s’inicià la primavera del 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II i a favor d’aquest s’alçà contra les exigències dels senyors feudals del NE de Catalunya, i hostilitzà les tropes de la generalitat que es dirigien a Girona per oposar-se a la reina Joana Enríquez, que s’hi havia refugiat El 1446 es casà amb Joana Noguer, de Batet Nomenat capità reial, des dels seus refugis de la Muntanya i la Selva, tot utilitzant tàctiques pròpies de la guerra…

Situació Aquesta església es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, vora el torrent de la Vallanca, el qual davalla per llevant, tocant a la casa Marsinyac Mapa 292M781 Situació 31TCG858575 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga hi ha, a mà esquerra, el trencall que passa sota el castell de Besora i arriba, amb 7 km, a un encreuament, on cal seguir la pista del mig, tombant sempre a mà dreta, per arribar a Marsinyac amb 4,500 km, que és on guarden les claus de l’església Història Documentalment consta que el 19 d’octubre de 1044 Guilla vengué a Miró,…

El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla, deixà als…

El poble deshabitat de Coma és situat a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i tocant gairebé al límit de la Fenolleda L’indret és esmentat per primera vegada l’any 844, quan la comtessa Rotruda, vídua d’Alaric, comte d’Empúries i Rosselló, i filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, vengué al seu fill Oriol diverses viles, entre les quals es menciona la villa Comba , amb totes les propietats, les cases, les corts, les vinyes, els boscos, els serfs, etc Malgrat que aquest lloc aparegui esmentat en una data tan reculada, hom no disposa…

Situació El colomer d’Aós de Civís, un dels més ben conservats de la zona J Tous Aquest colomer és a llevant del poble d’Aós, a l’altra banda del riu Mapa 34-9182 Situació 31TGH717079 L’itinerari per arribar a Aós de Civís és el mateix que s’ha ressenyat en la monografia dedicada a Sant Pere d’Aós de Civís Colomer Aquest colomer es conserva en molt bon estat, segurament gràcies a la seva reutilització posterior És de planta quasi quadrada, de 3,80 m × 4,05, amb uns murs de 80 cm de gruix L’aparell és força sòlid, fet amb pedra a penes desbastada, unida amb terra Hi ha moltes restes de l’…

L’antiga quadra de Clarà, que s’alçava damunt un turó prop de la costa, és avui dia una pedania del municipi de Torredembarra La quadra de Clarà d’època medieval té el seu origen en una escriptura datada el 29 de març de 1057, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació a Guitard, Prolionisc i Ollomar de l’esmentada quadra, situada dins l’extens territori del castell de Tamarit Entre d’altres coses que explicita aquest document, s’obligava els donataris a conrear les terres ermes, edificar cases i alçar una fortalesa A la darreria del segle XIV la sobirania…