El poble deshabitat de Coma és situat a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera (1 110 m) i tocant gairebé al límit de la Fenolleda. L’indret és esmentat per primera vegada l’any 844, quan la comtessa Rotruda, vídua d’Alaric, comte d’Empúries i Rosselló, i filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, vengué al seu fill Oriol diverses viles, entre les quals es menciona la villa Comba, amb totes les propietats, les cases, les corts, les vinyes, els boscos, els serfs, etc. Malgrat que aquest lloc aparegui esmentat en una data tan reculada, hom no disposa de notícies documentals de la fortalesa de Coma fins al segle XIII, tot i que és molt probable que ja existís en època anterior. Una primera referència d’aquest castell data de l’any 1276, quan el rei Jaume II de Mallorca l’infeudà a Ponç de Caramany, el qual el tenia encara el 1312, any en què feu jurament de fidelitat i homenatge al rei Sanç I de Mallorca per aquest castell (castrum de Coma). A la darreria del segle XIV, entre el 1393 i el 1398, els drets senyorials del lloc i la fortalesa els posseïa el donzell Francesc de Tregurà. En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquesta fortalesa. (MLIR)
El castell de Coma segurament devia ésser prop de l’indret on actualment hi ha l’església. A. de Pous (1974, pàg. 244) ja es plantejà la qüestió sobre si devia ésser al costat de l’església o bé era situat al mateix lloc on s’alça aquest edifici religiós. En canvi, no és pas probable que sigui una espècie de cortal, proveït de diverses espitlleres, que hi ha uns centenars de metres més cap al nord, tal com proposa V. Buron (1989, pàg. 128). (JBM)