Resultats de la cerca

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Fundat el 1975, els seus orígens es remunten al 1853, quan es creà el primer grup excursionista de la ciutat Posteriorment en prengué el relleu el Grup Excursionista Penedès 1921, el Centre Excursionista Vilafranquí 1922, la Joventut Excursionista Vilafranquina 1943, el Grup Excursionista Collaborador 1956 i l’Agrupació Excursionista Catalunya 1961 Disposa de seccions d’alta muntanya, senderisme, escalada, bicicleta de muntanya, esquí, raquetes de neu i fotografia També té biblioteca i un grup de coral El grup alpí participà en dues expedicions a cims de l’Himàlaia al Tukuche 1987 i al Makalu…

Durant els períodes interglacials, que es caracteritzaren per un clima temperat, es produïren una elevació del nivell general de les mars, que provocà transgressions marines importants, i la fusió de les glaceres El primer interglacial günz-mindel s’inicià fa 850 000 anys i acabà en fa 700 000, segons uns, o 550 000, segons altres En el domini alpí, tanmateix, l’interglacial més important és el comprès entre la segona i la tercera glaciació mindel-riss , al qual corresponen els jaciments de Torralba i Ambrona, a Sòria, amb vestigis d' Homo erectus , que hom situa en un període de fa 200…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la primera promoció d’esquiadors nòrdics de Catalunya Entre el 1969 i el 1971, participà en competicions d’esquí de fons a Sant Joan de l’Erm, on cofundà l’Escola d’Esquí Nòrdic de Sant Joan de l’Erm, que dirigí 1976-79 Exercí de preparador físic d’esquí alpí i d’entrenador de fons al CEC, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1976-81, de professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i de l’Escola de Tècnics Esportius de la Vall d’Aran ETEVA Responsable tècnic en l’organització de la Nòrdic Camp Salomon…

Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…

Guanyadora de la Copa del Món d’esquí alpí els anys 2008, 2009, 2010 i 2012 En els Campionats del Món, guanyà dues medalles d’argent en descens i supergegant el 2007 a Åre Suècia, dues d’or el 2009 a Val-d’Isère França, també en descens i supergegant, una medalla d’argent en descens el 2011 a Garmisch-Partenkirchen Alemanya, i bronzes en supergegant el 2015 a Beaver Creek Estats Units d’Amèrica, en descens el 2017 a Saint-Moritz Suïssa i en descens el 2019 a Åre Suècia Fou medalla d’or en descens i de bronze en supergegant als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, i de bronze en descens als de…

Àrea de nidificació de la perdiu xerra Perdix perdix als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie sedentària i nidificadora als Països Catalans La seva àrea de distribució se centra únicament a les comarques pirinenques de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord Alta Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir Encara que és sedentària, realitza petits desplaçaments estacionals relacionats amb necessitats tròfiques i de protecció davant dels seus depredadors Durant l’època de la cria sol ocupar altituds entre els 1000 i 2000 m, com a màxim Un cop finalitzat el període…

L’any 1959 fou campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada, i primera del Derby Internacional de la Molina d’eslàlom i combinada En diverses ocasions fou campiona de Catalunya en les especialitats alpines d’eslàlom i eslàlom gegant En la categoria de veterans guanyà en nou ocasions la Copa del Món i en vuit el Critèrium Internacional També guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres 1978 Fou membre del Club d’Esquí Val d’Aran, del qual arribà a ser vicepresidenta els anys seixanta També formà part del comitè infantil d’esquí alpí de la federació…

El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’altra banda, la Secció d’…

Fundat l’any 1928 amb el nom de Centre Excursionista de Berga, el 1939 adoptà la denominació actual Els seus orígens es remunten a la pràctica de l’excursionisme i de l’esquí que els membres del Centre Excursionista de Catalunya practicaven al Berguedà al principi del segle XX Fins la dècada de 1960 practicà l’esquí als Rasos de Peguera, un dels primers indrets de Catalunya on es practicà aquest esport L’any 1954 participà en la primera edició de la Jornada d’Esquí d’aquesta estació, on es realitzaren proves de fons i d’eslàlom gegant El 1963, aprofitant els Campionats de Catalunya, també…