Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Castell d’Argentera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquest castell, situades no massa lluny de l’església de la Mare de Déu del Remei d’Argentera, en segon terme ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de la carena d’un serrat, arran del cingle, damunt del riu Boix, en una de les entrades de la conca de Meià Resta una mica allunyat de l’església d’Argentera, situada a l’altra banda de la torrentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370467 Poc després del km 7 de la carretera que va d’Artesa a Vilanova de Meià, surt a mà esquerra una pista que porta a la casa de colònies de can Petit Nou Poc més avall d’…
Forn de ceràmica de les Ribes (Guixers)
Art romànic
Situació La troballa, l’any 1948, d’un forn medieval de ceràmica a la masia de les Ribes, i el recull, en una sèrie de prospeccions, de nombrosos fragments dispersos d’olles petites, permeteren comprovar l’autenticitat del topònim Ollers aplicat a la zona des de temps antic Un taller de ceràmica grisa, centrat entorn de la citada masia de les Ribes, ocupà el segle XI tota la superfície de les construccions actuals i arribà fins als camps de l’entorn de l’ermita de Santa Creu, entre els 950 i els 925 m d’altitud, a 1 km de distància, en línia recta, de la vila de Sant Llorenç de Morunys en…
Receptors nerviosos i vies sensitives
Fisiologia humana
Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…
L’evolució tecnològica de l’utillatge
Els humans són els animals que tenen una conducta apresa més desenvolupada Entre els comportaments que han desenvolupat i que els són imprescindibles per a sobreviure hi ha la fabricació d’eines amb les quals enfrontar-se al medi La utilització d’instruments, tret que és compartit amb d’altres espècies, ha progressat fins a tal punt en la conducta humana que pot ser considerada la diferència qualitativa més important entre aquesta i la dels altres animals Rascador, Sant Gregori Falset, ~10 000 BP MCSVR / GS Al llarg de centenars de milers d’anys, els diferents processos de destrucció o de…
om de Sibèria
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada arrodonida, fulles petites (2-7 cm), de color verd fosc, el·líptiques, de marge serrat i una mica asimètriques a la base, i fruits en sàmares arrodonides i glabres.
Autòcton de Sibèria i Mongòlia, és l’om més cultivat al sud d’Europa a les vores de les carreteres, per la seva resistència a la grafiosi i a la contaminació urbana
gòbids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos petit i fusiforme, els ulls en posició superior i molt junts, dues aletes dorsals, una de caudal arrodonida i aletes pelvianes fusionades per davant formant un disc adhesiu.
Inclou unes 400 espècies d’aigua dolça i, majoritàriament, marines, entre les quals hi ha el gòbit
pom

Pom de porta
Peça esfèrica o arrodonida, de metall, fusta, vidre, etc., que és posada com a ornament a l’acabament d’un barrot o d’un element vertical d’una barana, d’un moble, etc., o que en una porta, en un calaix, etc., serveix d’agafador.
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
pitahaia
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible de la pitahaia (Hylocereus, sp.), de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l'extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres.
S’utilitza també com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina