Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Sant Vicenç de Falgons (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb la volta sensiblement apuntada, que conserva per dintre l’harmonia romànica que les modificacions han alterat totalment per fora F Tur L’església de Sant Vicenç és dreçada al poble de Falgons, al sud de Sant Miquel de Campmajor i al turó del mateix nom Mapa L38-12295 Situació 31TDG721621 Per anar a aquesta església, cal agafar la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau a uns 9 km, a l’esquerra, es troba el desviament senyalitzat, que mitjançant una carretera asfaltada porta en uns 4,5 km a l’església de Sant Vicenç JMC-JRM Història Les primeres…
Sant Esteve de Viladamí (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església de Sant Esteve de Viladamí, reconstruïda al segle XVIII, sobre els murs d’una església romànica, visibles en tot el perímetre exterior, llevat de l’absis, que fou destruït totalment i reemplaçat per una capçalera poligonal A Bramon Viladamí és un poblet que es troba al sector més occidental de l’extens municipi de Vilademuls És format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres de poca elevació i, en general, cobertes de bosc A la vora de l’església parroquial de Sant Esteve, a la carena d’un serrat, hi ha un reduït agrupament de masos, al…
Les cantarel·làcies: rossinyols, trompetes i afins
Dues cantarellàcies comestibles molt conegudes són 1 el camagroc Cantharellus lutescens , freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta Craterellus cornucopiodes , dels boscos de planifolis L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret Totes dues es conserven bé assecades prèviament Josep Ribot Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics agaricals, amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot assemblar a la dels…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…
Bívia tridàctila
Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia L’…
ascariasi
Medicina
Malaltia parasitària causada en l’home per l’espècie Ascaris lumbricoides
, un cuc nematode, gran i cilíndric, semblant a un cuc de terra, que pot arribar als 45 cm de llargada.
Les manifestacions clíniques són provocades per la migració de les larves al pulmó, on ocasionen una pneumonitis o síndrome de Loeffler i per la presència de cucs adults als intestins, on donen dolor abdominal, diarrea, vòmits, irritabilitat, etc La malaltia es propaga mitjançant els ous posts per les femelles, que, juntament amb els excrements infesten el sòl, i són ingerits Afecta sobretot els infants
moment polar d’inèrcia
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Valor de la integral
que apareix en el càlcul d’esforços d’un arbre (o eix) cilíndric, de diàmetre exterior D e
i diàmetre interior D i
, quan és sotmès a torsió.
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
flabiol
Flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…
,
Santa Maria de les Sogues (Bellvís)
Art romànic
Situació Vista de l’indret de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l’antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d’època medieval i barroca ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest antic santuari són en un petit tossal, a poc més de 2 km al nord de Bellvís Mapa 33-16 360 Situació 31TCG187177 S’hi va per un camí que surt de Bellvís i porta a Vallfogona de Balaguer Història Els orígens d’aquest santuari són desconeguts, malgrat la llegenda tradicional que n’explica la fundació Amb tot, el lloc ja és documentat l’any 1147, en què les turres de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina