Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
Batallaire
El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats…
Sant Esteve del Pont (la Seu d’Urgell)
Art romànic
Situació Església en ruïnes que conserva sencers bona part del mur de migdia i de l’absis, encara cobert amb volta ECSA – M Anglada Les restes d’aquesta església són en un pla a la vorera de ponent de la Valira, entremig de pomerars i conreus, a uns 55 m de la casa de Sant Esteve i a uns 300 del riu, i a 1,2 km de la carretera de la Seu a Lleida Mapa 34–10215 Situació 31TCG727918 Per a arribar-hi cal agafar el primer trencall a tramuntana punt quilomètric 134, de la carretera de la Seu a Lleida, tot just quan aquesta passa pel pont sobre la Valira El camí planer segueix el curs del riu…
Jaciments del Vallès
Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell,…
Josep M. Tous i Farell

Josep M. Tous i Farell
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i membre de la Congregació de la Mare de Déu de l’Escola Pia, entrà a l’orde a Moià l’1 de novembre de 1906, i hi professà el 9 d’agost de 1808 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1913 El 1913 fou enviat a la comunitat d’Olot Aquest collegi feia dos anys que havia iniciat una transformació pedagògica sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor ensenyament actiu, formació física, activitats de tots tipus, participació dels alumnes, etc Al llarg dels dos anys…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Art romànic
Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 44, és el núm 44 del catàleg de Gudiol * correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’ scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir sense cap…
Sant Mateu de Joanet (Arbúcies)
Art romànic
Situació El petit poble de Joanet és situat al cantó de tramuntana del terme municipal d’Arbúcies L’església parroquial de Sant Mateu es troba a la mateixa vila Mapa L38-13333 Situació 31TDG609327 Al punt quilomètric 5,25 de la carretera GE-550, d’Arbúcies a Sant Hilari Sacalm, surt a mà dreta una pista que hi mena en uns 3,5 km JRR Història Les referències més antigues que hom coneix de Joanet són de l’any 889 Els documents d’aquesta època, però, no abunden gaire Sabem que primer fou sufragània de Sant Hilari Sacalm 942 i com a tal consta en les relacions de parròquies del bisbat de Vic,…
Castell de la Riba
Art romànic
La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…
Generació del 98
Nom donat al grup d’intel·lectuals espanyols sorgit al final del segle XIX i principi del XX, caracteritzats inicialment per la contestació a l’Espanya de la Restauració.
La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació, àmpliament difós…
Sant Joan i Sant Vicenç de Bellveí (la Torre de Cabdella)
Art romànic
La vila de Bellveí és esmentada l’any 1082 —si bé el castell apareix en la documentació a mitjan segle XI— quan Beatriu donà a Santa Maria de Gerri una terra situada a Belvezin Novament la vila de Belvecinio és citada l’any 1085, com a terme on se situa el castell de Perabruna Pere de Perabruna, en el seu testament datat entre el 1182 i el 1199, deixà a Gerri diverses terres situades a Belvedin Malgrat la forta presència que sembla que tenia el monestir de Gerri a la zona de Bellvei, la jurisdicció del lloc, més concretament de la Pobleta de Bellvei, era dels comtes de Pallars L’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina