Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
direcció
Música
Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…
subdominant
Música
El quart grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 4) i l’acord tríada perfecte major o perfecte menor format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana IV).
La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…
pedal
Música
Palanca que s’acciona amb el peu per tal de produir diferents efectes en alguns instruments.
Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la darreria del segle XVIII, i en alguns del principi…
clauet
Música
En molts instruments de corda (piano, clavicèmbal, saltiri, etc.), punta metàl·lica, generalment de ferro, per a fixar l’extrem de la corda oposat al claviller.
Els clauets solen estar fixats sobre la taula harmònica, i la seva posició -que sovint s’identifica amb una escola o àrea de construcció- influeix en el so i el timbre de l
Jean-Claude Gillier
Música
Compositor francès.
Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…
José Maurício Nunes Garcia
Música
Compositor brasiler.
Vida Músic de gran talent, aprengué de tocar el clavicèmbal i la guitarra de manera autodidàctica A setze anys compongué la primera obra El 1784 participà en la fundació de la Germandat de Santa Cecília, una associació de músics professionals que tingué una gran repercussió en la vida musical del Brasil El 1791 fou ordenat de sacerdot a la catedral de Rio de Janeiro, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1798 El 1808, arran de la invasió napoleònica, la cort portuguesa s’exilià al Brasil i l’hereu al tron, el futur Joan VI, reconeixent el talent musical de Nunes, el posà…
Anna Bofill i Leví
Arquitectura
Música
Arquitecta i compositora.
Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere,…
Ruckers
Música
Nissaga activa a Anvers des de l’últim quart del segle XVI fins a mitjan segle XVII que liderà l’escola flamenca de construcció del clavicèmbal.
El seu fundador fou Hans Ruckers, nascut a Malines i mort a Anvers el 1598 La característica escola flamenca de construcció, basada en la solidesa de la caixa de ressonància i la recerca d’un so més prolongat i de gran riquesa harmònica, arribà a la perfecció amb els seus fills Hans Johannes i Andreas 1579-1652, que treballaren plegats fins el 1608 i posteriorment per separat Alguns dels seus instruments, ja considerats modèlics a la seva època, foren els primers a posseir un doble teclat Si bé la funció originària dels dos teclats era la de la transposició, en les generacions posteriors…
Maurice Greene
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Fins el 1710 fou nen cantor sota el mestratge de J Clarke i C King a la catedral de Saint Paul Després, quan li canvià la veu, estudià orgue amb R Brind El 1727 fou nomenat organista i compositor de la capella reial com a successor de W Croft i el 1735 ocupà el càrrec de director de la King’s Band of Music Fou gran admirador de GF Händel i, durant un cert temps, el seu amic íntim Aquesta amistat, però, es veié greument afectada, entre altres coses, per la relació que Greene establí amb GB Bononcini, rival de Händel El 1738, juntament amb W Boyce, MC Festing i d’altres, fundà la que més…
preludi
Música
Composició instrumental que precedeix una obra més extensa o bé n’és el moviment inicial.
De forma lliure, és generalment independent del moviment posterior a diferència de la introducció dels segles XVIII i XIX Deriva de les petites improvisacions amb què els instrumentistes verificaven l’afinació o definien la tonalitat i el mode, sobretot amb la funció d’assegurar l’entonació en obres vocals Els primers preludis de què es té notícia són breus tabulatures per a orgue del segle XV, caracteritzades per la seva llibertat formal i el seu caràcter improvisatori i molt virtuosístic Obres similars es troben en nombroses tabulatures per a teclat, llaüt i guitarra del segle XVI Les peces…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina