Resultats de la cerca

Convent de frares mercedaris que fou creat l’any 1238 a llevant de la població, a les actuals hortes, vora el puig Fou destruït durant el setge del 1655 per les tropes franceses, i a partir de l’any 1763 fou construït un nou convent intramurs

Pujà al tron a la mort del seu oncle Miquel IV, que l’havia fet adoptar per l’emperadriu Zoe Tot seguit intentà de fer retirar aquesta emperadriu en un convent, però el poble es rebelà i exigí el seu retorn a la vida pública Miquel fou cegat i reclòs en un convent

Dominicà, ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584 Escriví la crònica en tres volums Lumen Domus o Annals del convent de santa Caterina de Barcelona , recull informatiu de qualsevol gènere d’esdeveniment ciutadà oficial i privat entre els anys 1219 i 1634 Inèdita, és conservada a la Biblioteca Universitària de Barcelona

Franciscà Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del segle XVIII

L’any 1559 fou professor de la Universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d’acabar les obres d’aquest convent Hom li atribueix un comentari a l’epístola als hebreus

Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99

Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís fundat el 1544 per Carles V, bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat

Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa…

Santa Clara de Barcelona La presència de monges clarisses a Barcelona data del 1233, quan van arribar a la ciutat Agnès de Peranda d’Assís i Clara de Jànua, enviades per la mateixa santa Clara Aquesta data és confirmada per l’epigrafia de la làpida sepulcral de la primera abadessa del convent, l’esmentada Agnès de Peranda, de l’any 1281, transcrita i traduïda per Fidel Fita 1895, pàg 273 En un primer moment es van establir en una petita ermita vora el mar, consagrada a sant Antoni Abat Només tres anys més tard, el 1237, i gràcies al vistiplau del rei Jaume I, van obtenir uns terrenys, en una…

Sant Francesc de Girona El convent de franciscans de Girona era situat al Mercadal, en una extensa zona que avui és ocupada pels edificis del carrer Nou i de l’avinguda de Sant Francesc més propers al riu, i per l’espai de l’actual plaça de Josep Pla Per comunicar-se amb el nucli urbà, aquesta comunitat religiosa va sufragar les obres de construcció d’un pont sobre l’Onyar, que lògicament s’anomenà de Sant Francesc, el qual va ser aterrat a mitjan segle XIX per aixecar-hi l’actual pont de Pedra Girona és l’única ciutat catalana on s’ha pogut demostrar documentalment l’evidència d’una visita…