Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
l’Espunyola
El castell de l’Espunyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès al peu dels cingles de Capolat, ja al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…
L’hospital d’en Llobera de Solsona
Art gòtic
L’hospital d’en Llobera va ser fundat testamentàriament per Francesca de Llobera, filla del mercader solsoní Ramon de Llobera, el 29 de gener de 1411 Disposà que fos construït dins la vila, que perpètuament fos “conegut i anomenat Hospital d’en Llobera” i que, tant dins com fora, hi fossin esculpides, separadament, les armes dels Llobera i les dels Peramola, el llinatge del seu marit També hi fundà un benefici sota l’advocació dels sants Miquel i Gabriel i en nomenà els tres primers administradors Els succeïren un descendent seu, un de triat per l’Església de Solsona i un altre pel prior del…
Vilamòs
Vilamòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Vilamòs és situat al sector baix de la comarca, al NW de la vall S’estén en la seva major part als vessants de la dreta de la Garona, entre el pic d’Uishèra 2336 m fins a uns 300 m damunt el riu la part més baixa d’aquest vessant pertany al terme de les Bordes a l’E, el municipi comprèn també un sector alt del vessant de la dreta de la vall de Varradòs amb els boscs de Sacauva, de Sodeveda i de Peguèra i al nord, encara, la capçalera de la vall de Margalida, al vessant meridional del Montlude 2517 m alt, amb els estanys de Vilamòs estany Long i estany…
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…
Sant Julià de Cosp o de Cortines (les Llosses)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…
Història 2016
Història
Un any més, l’argumentari de caràcter històric va ser àmpliament utilitzat en conflictes que poc tenen a veure amb la historiografia Un any més, la importància social d’aquests conflictes va tornar a condicionar la presència mediàtica d’aquesta disciplina Així, cal parlar de la sempiterna qüestió del Born El canvi de color del govern municipal a Barcelona va significar una nova lectura dels usos que s’havien de donar a un lloc que s’havia dotat de tant valor simbòlic Aquesta nova lectura va tenir el seu punt més calent amb la collocació i posterior retirada, després d’haver patit innumerables…
Història 2014
Història
Aquest 2014 va ser un any de commemoracions el centenari de l’inici de la Gran Guerra, el 75è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la Mancomunitat i el Tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques Tanmateix, una revisió de les novetats editorials de l’àmbit de la història i la dedicació en espais de referència, museístics, congressuals i acadèmics, demostra que el fet històric estellar va ser el darrer El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “300 onzes de setembre” © Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer Entre les…
Sant Iscle i Santa Victòria (La Maçana)
Situació Aquesta església és dins la Maçana, poble que es troba situat a 1 240 m d’altitud, a la confluència del riu d’Arinsal o d’Erts amb la ribera d’Ordino Un cop dins el nucli de població, cal deixar la carretera general i prendre la cruïlla de la carretera d’Escàs A pocs metres hi ha la plaça de l’església, davant el comú Situació x 1°31′00” — y 42°32′45” JFT Història La primera notícia escrita de la Maçana és del dia 25 d’abril de 1085, que Anne donà unes terres a Santa Maria d’Urgell, terres que eren situades in comitatu Urgello, in apendice de Sancti Aciscli, qui est situs in villa…
Canyelles
Canyelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, als darrers contraforts de la Serralada Litoral, al límit meridional de l’Alt Penedès.
Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de Canyelles,…
Freginals

Església parroquial de Sant Bartomeu, a Freginals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, en una vall per on passa el camí tradicional (carretera i ferrocarril) de Barcelona a València.
Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina