Resultats de la cerca

El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i…

Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents…

Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la…

Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de preses de…

Aquest sistema és adequat per a ferrocarrils de muntanya amb pendents del 15% Núria al 25% Zugspitze, Jungfrau, excepcionalment més i tot Corcovado, Brasil, 30% Pilatus, Suïssa, 48% El carril dentat o cremallera se situa a l’eix de la via, i pot consistir en unes barres paralleles unides per petites travesses sistema Marsh, Mount Washington, EUA, 1866 sistema Riggenbach, Rigi, Suïssa, 1889, en una sola barra amb dents a ambdós flancs sistema Strub, Jungfrau, Suïssa, 1912, en dues o tres barres dentades paralleles desplaçades de mig pas o d’un terç sistema Abt, Montserrat, del…

Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…

Molses del’ordre de les buxbaumials 1 Diphyscium foliosum b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 13 a detall d’un fillidi x 35 2 Buxbaumia viridis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit damunt d’un fragment de fusta en descomposició x 2 Miquel Alcaraz Amb les buxbaumials entrem en el primer dels dos ordres, una mica especials i distanciats dels altres, que resten Aquest comprèn plantes petites, acrocàrpiques, de caulidi molt curt i de gametòfit poc o molt reduït, amb un protonema persistent, que s’ocupa d’una part de la fotosíntesi També se n’ocupa l’esporòfit, que té…

Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan L’església és situada a la riba dreta del riu de Varradòs, prop de les bordes de Sant Joan d’Arròs, en un indret encatifat de vegetació, que raneja a la pista que mena a Vilamòs Mapa 148M781 Situació 31TCH153350 S’hi arriba per la pista que mena a Varradòs i al Salt del Pix Després d’unes corbes molt pronunciades, s’inicia, a mà esquerra, la pista, en força mal estat, que es dirigeix a Vilamòs, a mà esquerra de la qual, i al cap d’l km de recorregut, hi ha la capella, amagada al marge, entre d’…

Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és molt variada,…

Les conclusions de les investigacions dutes a terme posteriorment es publicaren l’abril del 2019 a la revista  Nature Les restes corresponen a tretze fragments de dents, ossos de la mà i del peu i part d’un fèmur de diversos individus Datades de fa uns 67000 anys, les anàlisis indiquen que en aquesta espècie del gènere Homo coexistien característiques anatòmiques presents en l’ Homo sapiens i reminiscències dels australopitecs La identificació d’aquest homínid fòssil planteja interrogants sobre la cronologia de l’evolució del gènere Homo al Sud-est asiàtic i la seva relació amb…