Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
incardinació
Dret canònic
Declaració per la qual un bisbe admet com a súbdit seu un eclesiàstic d’una altra diòcesi.
S’oposa a l’ excardinació
Arxiu Diocesà de Menorca
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació anterior a l’any 1795 procedent de l’antiga cúria del vicari general de Menorca, la cúria del Sant Ofici i una part important dels fons d’arxius parroquials, en especial els llibres sacramentals.
Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per…
Josep Maria Marquès i Planagumà
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i arxiver.
Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris documentals del fons del mateix…
Segòbriga
Ciutat
Ciutat celtibèrica, després romana, seu episcopal a l’època visigòtica, l’emplaçament de la qual correspon probablement a les ruïnes, en curs d’excavació, de Cabezo de Griego, prop d’Uclés (Castella-la Manxa), bé que no és cosa del tot aclarida.
El bisbat de Segòbriga , inclòs a la província eclesiàstica Cartaginense, conegut des del 589 fins a la fi del s VII, al s XII hom l’identificà, gratuïtament, amb la ciutat de Sogorb Alt Palància Aquesta pretensió serví perquè els bisbes del nou bisbat d'Albarrasí 1176, sostinguts pels arquebisbes de Toledo, reclamessin per a la seva diòcesi el nom de Segobricense i amb ell la possessió de la ciutat de Sogorb
Vicfred

Vista parcial del poble de Vicfred
© Fototeca.cat
Poble
Poble (635 m alt.) del municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra), al NE del terme.
De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona
bisbat de Jaca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Jaca.
Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo de Ripoll i amic d’Oliba El 1105 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic L’any 1023 fou tramès pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l’abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial El rei Sanç el féu bisbe d’Oviedo 1025, on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència 1035
Ignaz Heirinch von Wessenberg
Cristianisme
Febronianista alemany.
Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe KTvon Dalberg 1802 com a collaborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista josefinisme Defensà el febronianisme al congrés de Viena 1814 contra el cardenal Consalvi i el nunci GSeveroli El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII 1817, portà a la supressió de la diòcesi 1821 És autor de diverses obres febronianistes
arxiprestat de Vilafermosa
Història
Antiga demarcació eclesiàstica centrada en la vila de Vilafermosa
(Alt Millars).
Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars
Aleix
Religions orientals
Patriarca de Moscou i de tot Rússia, de nom Sergej Vladimirovič Simanskij.
Després d’haver ocupat diversos càrrecs en institucions docents eclesiàstiques, fou nomenat bisbe de Tikhvino i auxiliar de Novgorod 1913, diòcesi que ocupà com a arquebisbe residencial a partir del 1925, per passar a metropolita de Leningrad el 1933 El 1945, en un concili de l’Església russa, fou elegit patriarca de Moscou i de tot Rússia Escriví nombroses obres sobre teologia tingué cura també d’una nova edició en rus de la Bíblia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina