Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Hišām II de Còrdova
Història
Tercer califa de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Succeí el seu pare al-Ḥakam II a onze anys sota un consell de regència encapçalat per al-Muṣḥafī i Almansor Aviat Almansor es convertí en l’únic amo de Còrdova La dictadura amirita continuà amb Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar , mort el qual sovintejaren els complots per emparar-se del poder Hišām fou obligat a abdicar 1009 a favor de Muḥammad II, descendent d’'Abd al-Raḥmān III Però aquest, enfrontat amb els berbers, fou assassinat 1010 i el governador de la Frontera Superior, Wāḍiḥ, reinstaurà Hišām Els desordres continuats provocaren un alçament berber, en el qual probablement…
Josep Marvà i Màyer
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar
Albizzi
Família de mercaders florentins originària d’Arezzo, enriquida amb la indústria llanera.
Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se
Josep Serrat i Bonastre
Serra
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona Fou professor, i més tard, sotsdirector de l’escola d’enginyers industrials de Bilbao posteriorment fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona destituït el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera i enginyer, sotsdirector, director interí 1929-32 i director de tallers 1932-34 de La Maquinista Terrestre i Marítima Dirigí la Revista Tecnológica Industrial i publicà obres científiques, com ara Tecnología mecánica 1911, reeditada sovint, i diverses traduccions d’obres bàsiques alemanyes i angleses El seu germà, Francesc d’Assís Serrat i Bonastre Barcelona…
Ignasi Maria Despujol i de Sabater
Ignasi Despujol i de Sabater
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Nebot d’ Eulogi Despujol i Dusay , participà en la guerra de les Filipines 1898 i del Marroc 1921, on fou cap d’estat major prengué part en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas Fou governador militar de Girona i de Barcelona 1927, i governador civil de Barcelona 1930 en caure la Dictadura Ascendí a tinent general i fou nomenat capità general de Catalunya 1930, càrrec que, proclamada la República 1931, resignà en el general López Ochoa Es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña, i el 1936 s’adherí al moviment militar
Alfred Sendín i Galiana
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra algunes foren publicades Cal destacar A la teua reixa 1926, Encarna, la primorosa 1930, Floreta de la serra 1927, Front a front 1930, Tonica la del llunar 1926, Russafa, Bolseria-Matadero 1928, Crucigrama familiar 1946, amb JM Beltran, Adiós, vida meua 1947, Tot per un pis 1950, Si en vols més, para el cabàs 1961, amb V Clèrigues i d’altres Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals
,
Felip Solé i Sabarís

Felip Solé i Sabarís
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Tinent de l’exèrcit franquista durant la guerra civil, el 1943 es llicencià en medicina Anà evolucionant vers una oposició activa contra la dictadura en el si de moviments ciutadans, culturals i professionals Membre independent de la Taula Rodona 1966 i cofundador de l’ Assemblea de Catalunya , s’incorporà al PSC i fou elegit senador per Lleida 1977 dins l’ Entesa dels Catalans i, el 1979, regidor de Barcelona, responsable de l’àrea de Sanitat El 1983 abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d’Esquerra Escriví nombrosos assaigs sobre aspectes socials i…
Cant general
Literatura
Poema èpic de Pablo Neruda (1950).
Consta de més de deu mil versos Concebut inicialment com un cant d’homenatge a Xile, en publicà una mostra a Barcelona el 1938 N’acabà la redacció definitiva en 1948-49 El poema narra el passat —cosmogonia, civilitzacions primitives, conquesta, alliberament, colonialisme, etc— i el present d’Amèrica —lluita, treball, dictadura, heroisme, etc— fins a desembocar en un darrer capítol autobiogràfic Al costat de cants de gran intensitat lírica, la realitat apareix sempre subratllada per una imatgeria precisa i clara Compost bàsicament de vers lliure, fa ús també de formes mètriques…
Meditacions en el desert
Literatura catalana
Dietari d’Agustí Calvet, Gaziel, escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina