Resultats de la cerca
Es mostren 4653 resultats
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
Ramon Xetmar
Cristianisme
Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98).
El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190, augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona
cloromonadofícies
Botànica
Classe d’algues unicel·lulars, inclosa en el gran grup dels cromòfits.
Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les…
vessador
Física
Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment
treponema
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre de les espiroquetals, de la família de les treponematàcies, els representants del qual són dotats d’espires.
Al microscopi òptic són visibles in vivo sense cap tinció prèvia, gràcies a la refringència que presenten sobre fons negre Són anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i altres animals, la qual cosa fa difícil llur cultiu experimental N’hi ha moltes espècies, patògenes per a l’home el treponema pàllid T pallidum és l’agent causant de la sífilis en l’home, directament transmissible als antropoides i als conills, T pertenue és l’agent del pian i T carateum és l’agent de la pinta
Domus de la Sala (Viladrau)
Els antics habitants de la casa de la Sala es coneixen des del 1226 Els Sala es refongueren amb la branca bastarda dels Vilademany, la del cavaller Roger de Vilademany, relacionat amb el castell de Sentfores i la domus d’Heures o Sala d’Heures Els descendents de Roger de Vilademany i Esclarmonda de Sala, feren de la Sala el casal de residència familiar fins al 1450 Actualment és un mas renovat els segles XVII i XVIII, amb una torre rodona d’angle d’època medieval però es fa difícil assegurar que sigui romànica
teoria de la imputació
Economia
Teoria econòmica marginalista de l’assignació del valor del producte entre els diferents factors que intervenen en la seva producció.
El fet que el valor del producte sigui el resultat d’una determinada combinació de factors fa molt difícil de definir l’aportació concreta de cadascun d’ells considerat aïlladament per això els marginalistes han elaborat diferents conceptes per arribar a una concreció d’aquella Així, Böhm Bawerk establí la diferenciació entre béns substituïbles i no substituïbles, i atribuí la formació de valors als no substituïbles Wieser intentà de remeiar les insuficiències d’aquesta teoria partint de la necessitat de cooperació d’ambdós tipus de factors i John BWark introduí el concepte de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina