Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Cap al 1865 se n'anà a l’Amèrica del Sud, on exercí la docència Tornà a Castelló cap al 1874, entrà al partit federal de Pi i Margall i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor Escriví nombrosos articles en català a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics, i amb la seva fortuna personal subvencionà diverses iniciatives culturals

Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats

Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista

Continuà la Crónica de DJoão I , on fa referència a la conquesta de Ceuta, i escriví la Crónica dos Feitos da Guiné , que narra els primers viatges marítims dels portuguesos Amb estil hiperbòlic, ple de citacions clàssiques, fa el panegíric de la noblesa i defensa les empreses portugueses, vistes amb un cert desinterès al seu país Basant-se en l’esperit de croada, intentà de justificar els avantatges econòmics del comerç d’esclaus que enriquí la noblesa

Deixeble de Thornstein Veblen, fou professor a la Universitat de Califòrnia i a la de Columbia 1907-46, on creà escola Fou un dels fundadors del National Bureau of Economic Research, que també dirigí Autor de la primera anàlisi sobre el cicle econòmic basat en la recollida d’un gran nombre de dades, propugnà l’aplicació del mètode estadístic en l’anàlisi dels fenòmens econòmics És autor de Business Cycles 1927, Measuring of Business Cycles 1946

Pioner en l’estudi de les relacions internacionals i la resolució dels conflictes, estudià al Newington College, a la University of Sydney i es doctorà a la London School of Economics Al University College de Londres creà el Centre for the Analysis of Conflict En la seva obra destaquen títols com The Alternative 1954, Labour in transition 1957, International relations a general theory 1965, Resolving deep-rooted conflict a handbook 1987 i Conflict resolution its language and processes 1996

La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS

Inicià la carrera professional com a economista, i el 1994 accedí a la presidència del Banc Africà Occidental de Desenvolupament El 2006 abandonà el càrrec i es presentà a les eleccions presidencials de Benín, amb el suport de nombrosos sectors econòmics Victoriós en els comicis, succeí Mathieu Kerekou en la presidència del país Fou reelegit en el càrrec l’any 2011, fins que, després de les eleccions presidencials del 21 de març de 2016 fou substituït per Patrice Talon

Té seu a Ginebra i és formada per quaranta estats Els seus objectius són l’enfortiment de les relacions econòmiques, l’estudi dels problemes econòmics i tecnològics d’Europa, i l’elaboració d’estadístiques tecnològiques i econòmiques Entre els seus resultats es pot citar la normalització TIR trànsit fronterer de camions Des de 1990 assumeix, com a tasca primordial, la promoció de la transició i integració dels estats excomunistes d’Europa a l’economia europea i mundial

Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi , dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat abandó, animus iniuriandi o intenció de fer injúria