Resultats de la cerca

Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i…

Estudià a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment és catedràtica d’història contemporània Ha estat fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Harvard University, professora de la Boston University i investigadora de l’Institut d’Histoire du Temps Présent, de París Fou fundadora de la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales , que dirigeix, i des del 1996 és presidenta de l’Associació Internacional d’Història Oral Les seves recerques s’han centrat en els estudis electorals i en la creació de fonts orals Les seves principals publicacions són Atlas …

Graduat en enginyeria per la Universitat de Yale, fundà una empresa d’electrònica i posteriorment treballà en publicitat El 1957 rodà Daybreak Express , el seu primer curtmetratge documental, gènere del qual es convertí en un dels definidors, especialment en el vessant dels reportatges sobre estrelles i festivals de rock De la seixantena llarga de les seves produccions sobresurten Dont Look Back 1967, sobre la gira de Bob Dylan a la Gran Bretanya  Monterey Pop 1968, sobre el macroconcert celebrat en aquesta ciutat  The War Room 1993, crònica de la campanya electoral de Bill…

Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista Unificat de…

Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del CC octubre…

La notícia política més rellevant a l'Estat espanyol es va produir a les acaballes de l'any, amb la celebració de les eleccions a les Corts espanyoles, el 20 de desembre Els resultats d'aquells comicis van posar de manifest la profunda transformació del mapa polític espanyol i la fi del bipartidisme que havia regit en el sistema de partits L'hegemonia del PP i del PSOE va quedar trencada per la irrupció, en primer lloc, de Podemos --la formació encapçalada per Pablo Iglesias, que recollia l'esperit de l'anomenat moviment del 15-M-- i de Ciutadans, la formació nacionalista espanyola, nascuda a…

El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’…

EDC es donà a conèixer a finals de 1975 a través d’un manifest de 15 punts que resumien la seva ideologia liberal i el programa per la democràcia i per Catalunya Des de la seva creació, el partit es mogué en l’àmbit polític de centre EDC fou dirigida des del seu inici per Ramon Trias Fargas Malgrat la forta personalitat del seu líder, no aconseguí l’audiència d’altres forces pròximes en els plantejaments Amb l’etiqueta de “liberal”, participà en el cicle de conferències sobre “Les terceres vies a Europa” 1975 Al setembre de 1976 s’anuncià el projecte d’un Front d’Esquerres integrat per EDC,…

Albània va continuar el seu procés d’adhesió a la Unió Europa, després de ser designada país candidat el 2014 El Govern va continuar impulsant tota una sèrie de reformes estructurals seguint els criteris i les recomanacions de la Comissió Europea Al mes de novembre, la mateixa Comissió va recomanar l’obertura de negociacions d’adhesió amb Albània, condicionada a l’aplicació de noves reformes, especialment en l’àmbit judicial i, en particular, a la reavaluació de jutges i fiscals, amb l’objectiu de fer-lo més independent i capaç de fer front a la corrupció sistèmica tant de la classe política…

Procedent d’una família immigrada, adoptà el català com a llengua pròpia La seva principal ocupació ha estat la docència en centres de Carcaixent i Alzira la Ribera Alta Ha estat president de l’entitat cívica Escola Valenciana 2002-10, en uns anys de gran creixement de l’associació, el màxim reconeixement social i l’obertura de les línies estratègiques de l’entitat més enllà de l’ús del català a les escoles En 2011 formà part de la llista municipal de la Coalició Compromís a Alzira, essent escollit regidor, i tancà simbòlicament la llista de la mateixa formació a les Corts Valencianes per la…