Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
Felix Adrian Norman Salmond
Música
Violoncel·lista anglès.
Fill de mare pianista, estudià al Royal College of Music de Londres i es perfeccionà amb Edouard Jacobs a Brusselles De nou a Londres, hi debutà oficialment el 1909 acompanyat per la seva mare Convidat a participar en concerts i recitals per tota la Gran Bretanya, ben aviat consolidà una prestigiosa carrera com a solista i com a intèrpret de música de cambra Fou el primer intèrpret de diverses obres d’Edward Elgar, entre les quals hi ha el Concert per a violoncel , estrenat l’any 1919 sota la direcció del mateix compositor El 1922 es traslladà als EUA i fixà la seva residència en aquest país…
Maurice Maréchal
Música
Violoncel·lista francès.
Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb un primer premi el 1911 Debutà als Concerts Lamoureux i formà part de l’orquestra de la Societat de Concerts com a violoncel solista El 1926 es presentà als EUA en un concert amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski Participà en concerts per Europa, Amèrica, Rússia i la Xina Del 1942 al 1963 exercí la docència al Conservatori de París Fou el primer intèrpret del Concert per a violoncel de P Honegger 1930, del qual feu un enregistrament discogràfic, i del Concert núm 1 de Milhaud 1935,…
Dong-Suk Kang
Música
Violinista sud-coreà.
Estudià a la Juilliard School 1967-71 de Nova York i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, centre on es diplomà el 1975 Les seves interpretacions li han valgut premis en alguns dels concursos més prestigiosos del món, com el Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Ben aviat inicià una carrera de concertista internacional que l’ha dut a actuar amb prestigioses orquestres, tot obtenint el reconeixement unànime de públic i crítica Feu la seva primera aparició als Concerts Promenade de Londres l’any 1987 amb la…
Jerome Hines
Música
Baix i compositor nord-americà.
Estudià cant a Los Angeles i debutà el 1941 a San Francisco Entre el 1946 i el 1986 interpretà a la Metropolitan Opera House de Nova York els principals papers de baix del repertori operístic, amb obres de Ch Gounod, G Rossini, R Wagner, G Verdi, M Musorgskij, WA Mozart o B Britten Participà en l’estrena anglesa de The Rake’s progress 1953, d’I Stravinsky, i un any després es presentà a Múnic amb el paper principal de Don Giovanni de Mozart Ha cantat també en alguns dels més prestigiosos teatres d’òpera europeus, com ara el Teatre dels Festivals de Bayreuth 1958-63 i també al Teatre Bol’šoj…
Amador Famadas i Blanchart
Música
Tenor català.
Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà…
Vicent Spiteri i Galiano
Música
Director d’orquestra.
Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la Simfònica de…
,
Josep Muset i Ferrer
Música
Organista i compositor.
Germà de Frederic Muset i Ferrer, estudià a Montserrat i fou deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M de Gibert Posteriorment anà a França, on amplià i perfeccionà els estudis musicals a la Schola Cantorum de París Treballà la improvisació amb l’organista de Notre-Dame, L Vierné Fou organista a Sabadell, i el 1934 ho fou de la catedral de Barcelona Es traslladà a Sydney 1939-46, on actuà El 1945 visità els EUA, i actuà a Nova Jersey Del 1946 al 1949 tornà a visitar els EUA i també el Canadà Féu concerts d’orgue a Ohio, Boston, Nova York i Filadèlfia De retorn a Barcelona, el 1949,…
Paata Burč’uladze
Música
Baix georgià.
Es formà musicalment a la seva ciutat natal, i més tard fou becat per a completar estudis a l’Scala de Milà El 1981 guanyà el concurs Voci Verdiane de Busseto Itàlia i l’any següent triomfà al prestigiós concurs Čajkovskij de Moscou, guardons que li permeteren començar a desenvolupar la seva carrera internacional El 1984 obtingué un gran èxit en el seu debut al Covent Garden, amb Aïda , al costat de Luciano Pavarotti i Zubin Mehta, i el 1987 cantà el paper del Commendatore, de Don Giovanni , a Salzburg, dirigit per Herbert von Karajan Aquell mateix any debutà als Estats Units Filadèlfia…
Antonio Meucci
Inventor nord-americà d’origen italià.
Emigrat a Cuba el 1833, treballà com a tècnic al Teatro Tacón de l’Havana El 1845 es traslladà a Long Island EUA, on treballà en una fàbrica d’espelmes i inicià els experiments del telèfon L’any 1857 aconseguí fabricar el primer aparell, que patentà el 1871, tot i que els problemes econòmics li impediren de renovar la patent Poc temps després presentà el seu invent al director de la Western Telegraph Co, del qual mai no rebé resposta En l’Exposició de Filadèlfia 1876, Alexander Graham Bell presentà el seu telèfon, pel qual fou acusat de frau, i davant la polèmica s’enfrontà a…
Einojuhani Rautavaara
Música
Compositor finlandès.
Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina