Resultats de la cerca
Es mostren 28646 resultats
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…
futbolè
Química
Molècula de fórmula C6 0, tercera forma de carboni cristal·litzat.
Desconeguda fins fa poc temps, deu el nom a la seva forma esfèrica, amb dotze pentàgons i vint hexàgons, com una pilota de futbol D’estabilitat prevista teòricament, ha estat sintetitzada en el laboratori seguint les propostes de HW Kroto, de la Universitat de Sussex, i RF Curl i RE Smalley, de la Universitat de Rice El procediment es basa en la vaporització de grafit amb un feix de raigs làser en presència d’heli La síntesi del futbolè i de molècules semblants ha obert unes grans expectatives, ja que poden presentar propietats molt interessants Així, podrien servir de “molècula…
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades…
plegament
Geomorfologia
Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de…
demulcent
Farmàcia
Producte que, en solució, actua (de forma purament mecànica) com a protector dels teixits irritats.
Solen ésser gomes o mucílags de pes molecular elevat Són aplicats directament sobre la pell o, també, en forma de beguda perquè actuïn sobre la mucosa gàstrica
antimoni explosiu
Química
Probable forma al·lotròpica de l’antimoni, obtinguda per electròlisi de solucions clorhídriques del seu triclorur.
En deposar-se al càtode, forma una solució sòlida amb triclorur, la qual és descomposta explosivament per fregament o escalfament, i dóna antimoni gris i fums de triclorur
hi
Gramàtica
Forma que, en el català del Principat, pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les.
Aleshores hom canvia l’ordre dels pronoms talment, que el de cosa precedeix el de persona Al País Valencià, però, hom manté la forma li i l’ordre normal dels pronoms També, en el llenguatge colloquial, forma del mateix pronom li , quan concorre amb el pronom en
anthem
Música
Religió
Forma vocal específicament anglesa, que té els equivalents llatins o germànics en el motet
i la cantata d’església
.
Originàriament és una derivació anglesa del motet sobre texts del saltiri Enric VIII, en imposar al seu poble una nova litúrgia, n'impulsà l’expandiment A mitjan s XVI l' anthem fou introduït, a Anglaterra, com a part essencial de l’ofici diví, i tots els grans mestres anglesos han conreat aquesta forma El text és una traducció o una paràfrasi anglesa de la Bíblia La forma no és antifònica, bé que etimològicament el mot anthem deriva d’antífona és una forma variable en constant evolució Comparable, a la fi del s XVII, al motet polifònic basat en la…
rectriu
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes fixades al pigostil, el conjunt de les quals forma la cua dels ocells.
Bàsicament, permeten a l’ocell de controlar la direcció i la profunditat del vol i frenar en l’aterratge Llur nombre oscilla entre 6 i 32, bé que generalment és de 10 o 12 La forma i les dimensions també són variables segons les espècies i el sexe, i així poden tenir una part sense barbes, tenir-les modificades, ésser molt curtes o desmesuradament llargues, no ésser totes idèntiques, etc En certes espècies, a causa de la forma i el colorit, són elements importants en les exhibicions nupcials
furanosa
Bioquímica
Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina