Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al puig Cardener, al costat de l’església de Santa Maria Degué ser una capella dependent de Santa Maria de Manresa, sense una funció concreta L’església apareix citada el 1169 amb una donació per a l’obra L’edifici d’aquesta església fou enderrocat el segle XIV quan la progressió de les obres de l’església gòtica de la Seu obligà la seva desaparició

Des del 1393 fins al 1398 fou mestre major de les obres, de nova construcció, de la porta de Serrans, inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, obra de Guillem de Guimerà Treballà també en la construcció de l’església gòtica de Santa Caterina 1406-11, i del 1410 al 1424 intervingué en les obres de la catedral, on participà, des del 1414, en la construcció del campanar el Miquelet

El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al segle X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica

S'originà pel trasllat de part de la comunitat del proper monestir de la Bovera Vers l’any 1235 es començaren les obres i les monges s’hi establiren a partir del 1237 Es tenen notícies que l’any 1249 ja s’havia completat el trasllat Per un document de l’any 1267 se sap que hi havia una completa comunitat amb tots els càrrecs —hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elvira d’Aguda—, com també totes les dependències del monestir Vers l’any 1272, el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va fer una deixa de 200 morabatins al monestir de Vallsanta per ajudar a les…

L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de…

En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462 treballà —amb…

El primer esment del lloc de Vimbodí és del 1079, en què és consignat el “ pelac de Vinbudií ” entre les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va atorgar una carta de poblament als habitants “ in locum que vocant Avimbudi ” L’any 1172 el rei Alfons I donà a Poblet la vila de Vimbodí amb el seu terme, que el rei havia empenyorat per 300 morabatins i que Poblet havia redimit posteriorment Poblet restà com a senyor de Vimbodí fins al segle XIX La parròquia de Vimbodí es degué construir al final del segle XII, com sembla deduir-se de…

L’antiga quadra de Clarà, que s’alçava damunt un turó prop de la costa, és avui dia una pedania del municipi de Torredembarra La quadra de Clarà d’època medieval té el seu origen en una escriptura datada el 29 de març de 1057, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació a Guitard, Prolionisc i Ollomar de l’esmentada quadra, situada dins l’extens territori del castell de Tamarit Entre d’altres coses que explicita aquest document, s’obligava els donataris a conrear les terres ermes, edificar cases i alçar una fortalesa A la darreria del segle XIV la sobirania…

N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130

Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414 la comunitat s’installà a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat ampliada novament i renovada el 1774 Hi residí fins el 1835 la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies