L’antiga quadra de Clarà, que s’alçava damunt un turó prop de la costa, és avui dia una pedania del municipi de Torredembarra. La quadra de Clarà d’època medieval té el seu origen en una escriptura datada el 29 de març de 1057, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació a Guitard, Prolionisc i Ol·lomar de l’esmentada quadra, situada dins l’extens territori del castell de Tamarit. Entre d’altres coses que explicita aquest document, s’obligava els donataris a conrear les terres ermes, edificar cases i alçar una fortalesa. A la darreria del segle XIV la sobirania sobre Clarà fou comprada per l’abat Andreu Porta de Santes Creus al rei Pere III de Catalunya-Aragó.
De la seva església, dedicada a sant Joan Baptista, hi ha notícies des del segle XIII. Així, quan l’any 1235, sota l’arxiepiscopat de Guillem de Montgrí, les esglésies de la Torre de Clarà (Torredembarra), Clarà i Montornès foren segregades de la parròquia de Tamarit, l’església de Clarà restà com a sufragània de la de Sant Pere de Torredembarra. Tanmateix, l’any 1867 l’església de Clarà adquirí la categoria de parròquia.
Tot i que potser roman, sota l’arrebossat, alguna resta del primitiu temple d’època romànica, l’edifici actual és fruit de nombroses reformes practicades al llarg dels segles. Així, l’interior de l’església correspon a una obra gòtica del segle XIV i altres modificacions daten, sobretot, dels segles XVI o XVII. A la portada principal del mur de ponent, on s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls, hi ha inscrita en el llinda la data del 1842. L’any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, fou destruïda a l’església una talla gòtica de la Mare de Déu, de l’inici del segle XIV.