Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
sistema tarifari integrat
Transports
Sistema de transport que permet la utilització de diferents mitjans de locomoció catalans per a la realització d’un desplaçament mitjançant un únic títol de transport.
El sistema integra metro, autobusos urbans, metropolitans i interurbans, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Rodalies de Catalunya en un únic títol de transport, despenalitzant econòmicament els transbordaments, dins d’una zona geogràfica i una franja horària delimitades És una iniciativa que vol incentivar la utilització del transport públic i fer-lo més atractiu i econòmic per als usuaris La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat atribueix a les autoritats territorials de la mobilitat ATM la funció de desenvolupar la política de tarifes dels serveis de…
aviònica
Transports
Electrònica aplicada a l’aviació.
L’aviònica té dos objectius principals fer més segura i més simple la navegació aèria Pel que fa al primer, el conjunt d’instruments d’una aeronau ha de permetre conèixer en tot moment la seva localització geogràfica altitud, latitud i longitud, les dades de navegació velocitat, acceleracions, ruta, la informació de previsions dades meteorològiques, aeroports d’emergència, així com assegurar les comunicacions i mantenir el control dels paràmetres de tots els mecanismes de l’avió D’altra banda, l’aviònica ha de simplificar el pilotatge De la primitiva navegació per observació directa de l’…
Élisée Reclus
Geografia
Història
Geògraf i anarquista francès.
Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les biblioteques de “La…
Jesús Torbado Carro
Literatura
Escriptor i periodista castellà.
Fill d’una família humil, estudià el batxillerat en un centre religiós i cursà, sense acabar-los, periodisme i filosofia a Madrid Després d’una estada a París, fou redactor, collaborador i periodista per a diversos mitjans Signo , Ya i corresponsal de l’Agencia Colpisa Posteriorment fou corresponsal del diari Informaciones a l’Amèrica del Sud De nou a l’Estat espanyol, s’especialitzà en publicacions de viatges i collaborà regularment en programes televisius Fou també president de la Sociedad Geográfica Española Com a escriptor, es donà a conèixer amb la novella Las corrupciones 1966, premi…
Ramón Otero Pedrayo
Literatura
Escriptor gallec.
Formà part de la generació Nos, creadora de la prosa gallega moderna Figura destacada del partit galleguista, fou diputat a les corts constituents del 1931 Catedràtic de geografia de la Universitat de Santiago, escriví Guía de Galicia 1926, estudi de la realitat geogràfica, històrica i cultural del seu país, i Síntesis xeográfica de Galicia 1926 Com a historiador s’ocupà sobretot del s XVIII Síntesis histórica do século XVIII en Galicia , 1969 i de les arrels de les peculiaritats gallegues Ensayo histórico sobre la cultura gallega , 1933 Excellí especialment com a novellista Os…
Sant Andreu, abans Santa Maria, d’Oleta
Art romànic
El lloc d’Oleta és esmentat per primera vegada l’any 875 Oleta en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en què apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent Després de la secularització de les canòniques…
Steve Fossett
Aeronàutica
Aviador nord-americà.
El 1966 es graduà a la Universitat de Stanford, i treballà com a consultor financer i agent de borsa, activitats amb les quals esdevingué multimilionari, i parallelament es dedicà a l’aeronàutica el 1995 fou el primer a creuar sola l’oceà Pacífic en globus aerostàtic i el 2002 a donar la volta al món en globus, en solitari i sense escales el 2004, la volta al món sense escales en el catamarà Cheyenne, i el 2005, la volta al món en solitari en aeroplà i sense escales El 2006 baté el rècord del vol sense escales més llarg de la història a bord del Virgin Atlantic Global Flyer, que cobrí 42460…
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Lluís Casassas i Simó
Historiografia catalana
Geògraf i especialista en l’organització territorial de Catalunya.
Vida i obra Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, collaborà en l’aplec de dades de l’ Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic 1935 Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intellectual Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona A causa de…
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina