Resultats de la cerca
Es mostren 649 resultats
Mur

Armes dels Mur
Llinatge noble català, originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el cognom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una…
Felip II de França
Història
Rei de França (1179-1223).
Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així, obtingué a la…
cosmòdrom de Bajkonyr
Astronomia
Astronàutica
Base de llançament del Kazakhstan.
Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme el…
Ávalos
Militar
Família d’origen castellà que s’establí a Nàpols a mitjan segle XV, on esdevingué, per la seva fortuna i els càrrecs polítics i militars que ocuparen els seus membres, una de les més importants a la Itàlia del segle XVI.
Ja en possessió del marquesat de Pescara i del comtat de Loreto, heretats dels Aquino, obtingué el 1496 el marquesat del Vasto i, més tard, els principats de Montesarchio 1529, Francavilla 1540, Isèrnia 1644 i Troia Durant dos segles els fou vinculat el càrrec de gran camarlenc del regne de Nàpols Destacaren entre els seus membres Rodrigo o Ruy López de Ávalos 1357‒1428 comte de Ribadeo i conestable de Castella, desterrat per Joan II de Castella i establert a València els seus fills Alfonso de Ávalos , que destacà com a brillant condottiere , i Enyego d’Àvalos o Íñigo de Ávalos , primer…
Mare de Déu de Puigcerver (Alforja)
Art romànic
Santuari marià en el límit dels termes d’Alforja i Riudecols, al cim de la muntanya del mateix nom La construcció d’aquesta església es degué a la iniciativa del llinatge dels Arcs El 1227 morí Pere dels Arcs, senyor d’Alforja Entre altres llegats, encarregà a la seva esposa Ròmia la construcció de l’església de Puigcerver Al seu torn, Ròmia, el 1233, deixà el mateix encàrrec testamentari al seu fill Pere, i aleshores, probablement, fou bastida tot seguit Pere dels Arcs s’enfrontà violentament amb l’arquebisbe en no voler reconèixer que tenia Alforja en feu de la mitra i les seves hosts…
Castell de Puigdelfí (Perafort)
Art romànic
L’antic castell de Puigdelfí, aixecat al capdamunt d’una de les cingleres que dona al Francolí, en un lloc amb clars antecedents d’època romana, ocuparia el replà que integren l’actual plaça de l’església, el temple parroquial de Sant Sebastià i els carrers que hi porten Avui no hi ha més restes del castell que la mateixa estructura dels carrers —estrets, costeruts i amb formes sinuoses—, la toponímia dels carrers i cases, i fragments d’edificacions reaprofitades i incorporades en construccions posteriors La primera donació que inicià la colonització de les terres veïnes de la ciutat de…
La herencia del diablo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 240 min., dirigida per Domènec Ceret i Vila, Joan Solà i Mestres.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan Sinnombre, Avellí…
Dalmau de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VIII).
Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…
Alfons VI de Castella-Lleó
Història
Rei de Lleó (1065-71) i de Castella i Lleó (1072-1109).
Fill segon de Ferran I el Gran, n'heretà el regne de Lleó 1065 i les paries de Toledo El seu germà Sanç II de Castella ambicionava l’hegemonia castellana sobre la lleonesa els dos germans s’enfrontaren a Llantada 1068 i a Golpejera 1071 Alfons fou vençut i empresonat a Burgos posat en llibertat, passà a Toledo L’assassinat de Sanç 1072 donà a Alfons la possessió dels dos regnes, previ jurament exculpatori Empresonat un altre germà seu, Garcia, Alfons s’annexà Galícia i Portugal Pel nord-est arribà fins al País Basc i la Rioja El seu primer casament amb Agnès d’Aquitània determinà una sensible…
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina