Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Crònica del Regnat de Ferran I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Joan I, és copiada en dos manuscrits de la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó; i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la…
Svante August Arrhenius
Química
Químic suec, un dels fundadors de la química moderna.
Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…
Aristarc de Samos
Astronomia
Astrònom grec.
Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc…
Edifici de Puig Alt (Roses)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben al replà situat al vessant meridional del puig Alt a la carena que divideix les valls de Montjoi i de Jóncols, vora el vessant d’aquesta darrera, al paratge anomenat també Rocaplana, a llevant de les fonts del mateix nom Mapa 259M781 Situació 31TEG190798 Hom hi pot arribar pel camí del coll de les Forques, que va des de la carretera de la base militar del Pení —que s’inicia a la de Roses a Cadaqués, al coll del Bombo— fins a la carretera de Roses a Cadaqués per Montjoi Per aquesta darrera pista, el camí esmentat es troba a mà esquerra, passat…
Carl Friedrich von Weizsäcker
Astronomia
Astrofísic alemany.
Doctorat a la Universitat de Leipzig 1933, on ensenyà física de 1934 a 1936, aquest any passà al Kaiser Wilhelm Institut posteriorment Max Planck Institut, on romangué fins el 1942, i d’aquest any fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou professor a l’institut Max Planck de Göttingen 1945 i a Hamburg 1957 s’incorporà al departament de filosofia fins el 1969 De 1970 a 1980 fou director fundador de l’Institut Max Planck de Ciències Socials de StarnbergFou defensor d’una tesi segons la qual no era possible d’establir enunciats referents a l’univers considerat globalment L…
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…
atol

Perfil esquemàtic parcial d’un atol
© fototeca.cat
Geomorfologia
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon
.
Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes Les…
Sant Salvador d’Irgo de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de migdia d’aquesta capella, a la part baixa de la qual és visible l’aparell romànic ECSA - JA Adell El petit santuari de Sant Salvador es troba aïllat a l’extrem d’un esperó muntanyós, a uns 500 m al S del poble d’Irgo de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH166009 Mig quilòmetre abans d’arribar al poble d’Irgo de Tor, venint d’Igüerri, ja es veu a mà esquerra de la carretera l’esglesiola de Sant Salvador JAA Història Hom desconeix qualsevol notícia referent al passat medieval d’aquesta església, en la qual se celebra cada any un aplec el dia 25 de març MLIR Església És un…
Sant Sadurní de Maçaners (Saldes)
Art romànic
De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…
Eurípides
Música
Autor grec de tragèdies clàssiques.
Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències musicals són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina