Resultats de la cerca

Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’…

Es formà al Royal Manchester College of Music i a la Universitat de Manchester Fou membre de l’orquestra de la Royal Opera House en 1958-63 i, posteriorment, de la Royal Philharmonic Orchestra 1963-69 i de la London Sinfonietta 1968-71 Des del 1970 compaginà la seva activitat concertística amb la direcció d’orquestra i, entre moltes altres agrupacions, dirigí la London Sinfonietta, amb la qual feu una gira pel Japó, i l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm El 1978 dirigí l’estrena de Le grand macabre , de G Ligeti, a la capital sueca Del 1985 al 1988 fou director principal convidat…

Començà la seva vida musical com a trompista de l’Orquestra Colonne a París, de la qual fou un bon instrumentista El 1894 impartí classes de trompa al Conservatori de Lió, i allí continuà els seus estudis de cant, interromputs uns quants anys abans Debutà a Rouen el 1899, posteriorment ho feu a Brusselles i el 1904 cantà per primera vegada al Covent Garden de Londres Participà en les premières angleses d' Hérodiade , de J Massenet, i Louise , de G Charpentier Estudià papers wagnerians sota la direcció de Franz Emmerich, i el 1908 debutà a Bayreuth en el paper de Lohengrin Alhora, actuà sovint…

Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits…

Estudià piano, clarinet i contrabaix a la seva ciutat natal i prosseguí els estudis musicals a la Universitat de Califòrnia El 1948 ingressà com a contrabaixista a l’Orquestra Simfònica de Los Angeles Després d’haver fet el servei militar a Stuttgart, tornà a Califòrnia i fundà l’Orquestra de Cambra de Los Angeles El 1972 dirigí La bohème , de G Puccini, a la Metropolitan Opera House de Nova York i es convertí en el primer director negre que actuava en aquest teatre, amb la companyia titular del qual realitzà una gira pel Japó el 1975 Dos anys després, però, s’enemistà amb J…

Estudià al Conservatori de Praga, on es formà en les disciplines de composició, piano, violí i direcció orquestral Debutà a dinou anys com a acompanyant del seu pare En 1936-39 dirigí l’Orquestra Filharmònica Txeca posteriorment fou director musical de l’Òpera de Brno 1939-41 i més tard dirigí una altra vegada la Filharmònica Txeca El 1948, després d’una presentació de Don Giovanni a Edimburg al capdavant de l’Orquestra del Festival de Glyndebourne, abandonà Txecoslovàquia i s’establí, primer, a Londres i, després, a Suïssa En 1950-53 dirigí l’Orquestra Simfònica de Chicago i entre el 1955 i…

Les relacions de l’Uzbekistan amb els seus veïns es van deteriorar notablement durant el 2010 A les ja habituals picabaralles frontereres amb el Tadjikistan, s’hi van afegir confusos esdeveniments amb el Kirguizistan A banda de la inestabilitat ocasionada pels diversos avalots en aquest país, la minoria uzbeka del sud del Kirguizistan es va veure afectada per enfrontaments amb les autoritats i amb sectors de la població kirguisa, cosa que va provocar el desplaçament de milers de persones, moltes d’elles cap a l’Uzbekistan, des de la ciutat kirguisa d’Oix A Taixkent…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…

Filla d’una soprano i d’un director d’orquestra, de ben petita es traslladà a l’Uruguai amb la seva família, on inicià la seva formació musical amb Carlota Bernard al Conservatori de Montevideo El 1958 debutà, en el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , al Teatro Solís de la capital uruguaiana, on fou una de les figures més aplaudides a partir d’aleshores Casada amb el baríton A Blancas, tornà a Europa el 1963 i el 1966 actuà en diversos teatres alemanys, en els quals tingué una gran acollida L’èxit l’acompanyà arreu del continent europeu guanyà el Concorso Internazionale per Voce…

Llicenciada en llengües germàniques 1979 per la Universitat de Barcelona, el 1981 es casà amb el novellista nord-americà William Heath i es traslladà a viure a Frederick Maryland, EUA, on és professora de llengua i literatura espanyoles La seva primera novella fou originàriament escrita en anglès Once Remembered, Twice Lived , 1993 i després traduïda al català com Un segle de prodigis 1995, a la qual seguiren  Nens a la platja 1999 i  Les herbes secretes 1999 Amb El carrer dels Tres Llits 2002 inicià una trilogia sobre Barcelona, recreant l’ambient i l’atmosfera del primer terç del segle XX…