Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Llibre del sindicat remença
Història
Llibre que recull les actes de les reunions dels pagesos de remença en un gran nombre de parròquies de la Catalunya Vella entre el 13 d’octubre de 1448 i el 10 de març de 1449.
Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta Escrit en llatí llevat dels topònims, que són en català, el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud remença i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció Hi són identificats, a més, els participants Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de la lluita d’…
Manfred Osman Korfmann
Arqueologia
Arqueòleg alemany.
Féu estudis d’anatomia, de prehistòria i d’història antiga a la Universitat Americana de Beirut i a la Universitat de Frankfurt, on es llicencià 1970 i fou docent El 1982 obtingué una càtedra de prehistòria i història antiga a la Universitat de Tübingen Baden-Württemberg Des del 1988 fins que morí, dirigí les excavacions arqueològiques a Troia, contribuint decisivament a la creació d’un parc històric nacional entorn d’aquests vestigis arqueològics 1996 i a la declaració del jaciment com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 1998 Fou autor de diversos estudis que donaven a conèixer els…
Noè
Bíblia
Personatge bíblic.
Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi , construí una arca arca de Noè , on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la…
Torsten Hägerstrand
Geografia
Geògraf suec.
Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra Fou un dels promotors de la reforma de l’…
Karl Kraus
Literatura
Escriptor austríac.
D’origen jueu, esdevingué un virulent antisionista Eine Krone für Zion , ‘Una corona per a Sió’, 1898 Fundà el periòdic Die Fackel 1899, publicat i dirigit per ell fins a la seva mort Crític ferotge, s’expressà sobretot a través d’aforismes Sprüche und Widersprüche ‘Diccions i contradiccions, 1908 i Nachts , ‘Nits’, 1919, i també d’assaigs Veié en l’abús i la mistificació del llenguatge el símptoma principal de la decadència cultural i moral del seu país Literatur und Lüge , ‘Literatura i mentida’, 1909 Die Sprache , ‘El llenguatge’, 1937 Denuncià també el règim penal, la hipocresia sexual…
Walter Wiora
Música
Musicòleg alemany.
Estudià música i musicologia a Berlín i Friburg de Brisgòvia Es doctorà l’any 1937 amb un treball sobre els processos de formació de variants en la cançó tradicional i el 1956 completà els seus estudis amb una investigació sobre l’origen de les cançons de les colleccions H Kretzschmer i AWF von Zuccalmaglio Treballà al Deutsches Volksliedarchiv de Friburg, primer com a assistent 1936-41 i després com a arxivista 1946-58 Fou professor de musicologia a Poznan 1942, Kiel 1958 i Saarbrücken 1964-72, ciutat on ensenyà fins a la seva jubilació Fundà i dirigí 1956-62 l’Institut Herder d’Història de…
expiació
Religió
Restauració, mitjançant una acció humana, de les relacions entre l’home i la divinitat, deteriorades pels mancaments humans.
Les expiacions poden esdevenir institucions periòdiques, com el “gran dia de la reconciliació” en el judaisme o els dies d’expiació a l’antiga Babilònia Les pràctiques expiatòries més freqüents són les purificacions rituals i, sobretot, els sacrificis cruents d’homes o animals L’almoina i les obres socials tenen també caràcter expiatori en determinats ambients La religiositat més refinada destaca, com a pràctiques expiatòries, l’ascesi i l’oració És molt antiga la idea d’expiació feta per una persona rei, salvador o per un animal boc emissari en representació d’una comunitat En…
responsabilitat col·lectiva
Etnologia
Religió
Responsabilitat considerada, en diversos pobles antics i en diferents religions històriques, no pas com a atribut de l’individu, ans com a característica pròpia i exclusiva de la col·lectivitat.
A diferència, doncs, del que hom entén ordinàriament per responsabilitat, en el sentit d’una responsabilitat individual o personal , la responsabilitat collectiva comporta la convicció, entre altres, que les faltes dels pares són imputables als fills i a les generacions posteriors o que les faltes dels principals del grup mereixen d’ésser castigades en qualsevol dels seus membres o en el grup mateix com a conjunt Àdhuc en la Bíblia hom pot trobar vestigis clars d’una tal concepció, a la purificació i superació de la qual contribuïren notablement els profetes veterotestamentaris Cal distingir…
babisme
Religió
Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l’islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mīrzā ‘Alī Muḥammad de Šīrāz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bāb.
El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmia, del concubinat i del comerç d’esclaus El Bāb predigué la vinguda d’un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat L’èxit de la seva predicació li guanyà l’enemistat dels elements ortodoxos que l’acusaren d’intents revolucionaris Una vegada executat 1850 el fundador, el moviment continuà per obra d’un petit grup El 1863 Mīrzā Ḥusayn…
Vicenç Bernades i Viusà
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina