Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
Idrīs ibn Yūsuf ‘Abd al-Mu’mīn
Història
Militar
Almirall almohade, oncle del califa al-Nāṣir.
El 1202 comandà l’esquadra que des de Ceuta envaí Menorca El 1203 partí de Dénia al capdavant de l’expedició que destronà el darrer representant almoràvit de les Illes, ‘Abd Allāh ibn Ġāniya, i les incorporà a l’imperi almohade
Abū-l-Ḥasan al-Muḫtār ibn Buṭlān
Metge de Bagdad, cristià, conegut a Occident per Elluchasen Elimithar.
Sostingué una llarga controvèrsia medicofilosòfica amb ‘Alī ibn Riḍwān És autor de Taqwim al-ṣiḥḥa ‘Rectificació de la salut’, publicada en versió llatina el 1531 a Estrasburg, amb el títol de Tacuinus sanitatis , obra notable perquè fou una de les primeres a exposar didàcticament en quadres sinòptics la ciència mèdica
‘Abd al-Malik ibn Qaṭan al-Fihrī
Història
Emir d’Al-Andalus (733).
Combaté contra els hispans i els vascons sense gaire èxit i fou destituït el 734 El 741 tornà a ésser nomenat i hagué de fer front a una rebellió dels berbers demanà ajuda a Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, però, després de la victòria, aquest el deposà i el féu executar
Abū Yaḥyà Zakarīyyā ibn Muḥammad al-Qazwīnī
Geografia
Geògraf persa.
És autor, en àrab, d’una obra cosmològica, ' Aǧā’ ib al-makhlūqāt ‘Les meravelles de les coses creades’, i d’una geografia en dues redaccions Hom l’ha anomenat el Plini àrab
Abū-l-Muṭarrif ibn ‘Amira al Maḫzumī
Historiografia
Literatura
Història del dret
Historiador, jurista i poeta andalusí.
D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī
Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Nāfī Ziryāb
Música
Músic àrab.
Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt
Abū Isḥāq Ibrāhīm ibn Yaḥyà al-Zarqālī
Astronomia
Astrònom andalusí, conegut en la cultura occidental per Azarquiel.
Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra…
Yūsuf ibn ‘Abd al-Raḥmān al-Fihrī
Història
Darrer emir de l’Àndalus (747-759).
Assolí el poder amb el suport decidit de Ṣumayl al-Kilabī, cap dels sirians arribats a l’Àndalus amb les mainades de Balǧ Influït per aquell i pel grup qaissita, intentà de frenar les aspiracions d’'Abd al-Raḥmān —escapat de Damasc i refugiat a Ceuta— d’installar-se a l’Àndalus Però, enfrontats ambdós a les tribus iemenites andalusines, i a conseqüència de la defecció dels sirians, que decidiren de donar suport a les pretensions de l’omeia, Yūsuf hagué de lluitar contra ‘Abd al-Raḥmān, a causa del fracàs dels intents de negociació Aquest desembarcà 755 prop d’Almuñécar, i vencé l’emir a la…
Yĕhudà ben Iṣḥaq ha-Leví ibn Šabbetay
Literatura
Judaisme
Metge i poeta jueu, forjador del llenguatge literari hebreu.
Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’excomunió’,…
Abū Bakr Muḥammad ibn Zakariyyā’ al-Rāzī
Filosofia
Metge i filòsof persa, més conegut a Occident per Razés.
Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina