Resultats de la cerca

Romangué definitivament durant quatre regnats a la cort babilònica i persa, on, a causa de la seva intelligència i honestedat, fou posat al capdavant del govern Representa un viu testimoni de fidelitat a Déu i a la llei jueva enmig de la diàspora És incerta la seva existència històrica El llibre de Daniel , inclòs en el cànon jueu entre els hagiògrafs Ketubim i per la tradició cristiana dins el cos profètic darrere Ezequiel , és obra d’un autor desconegut, el qual treballà amb materials existents potser del s III aC i havia redactat el conjunt vers 170-160 aC Escrit en llengua…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència La seva obra és marcada per un fort component irònic que aconsegueix mitjançant el tractament que fa de la figura humana i les referències fantàstiques i mitològiques Cal destacar-ne la qualitat cromàtica Ha estat inclòs dins el grup anomenat transavantguarda italiana, al costat de F Clemente, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino Ha participat en la XV Biennal de São Paulo 1979, en la Biennal de Venècia 1982 i en la VII Documenta de Kassel 1982 Destaquen, entre d’altres, les exposicions individuals al Stedeijk Museum d’Amsterdam,…

Utilitza diversos mitjans expressius com la performance , el vídeo, els films, la installació, el dibuix o l’escultura Des del principi dels anys setanta se centrà en les performances , sovint realitzades davant una càmera de vídeo i sense espectadors, amb un o dos personatges inclòs ell mateix que manipulen objectes com ara nines o menjar, després fotografiats en grans imatges Amb el temps, les performances esdevingueren més violentes i amb més desordre Són treballs a vegades fets en collaboració amb altres artistes Conegut mundialment per les escultures inflables més grans…

El lloc de Celrà és esmentat des del segle X villare de Celrano , 977 El seu castell rochia de Celra , 1046 no fou comprès dins la donació d’Orellà de la comtessa Guisla a Sant Martí del Canigó del 1018 El 29 de juny de 1340 el castell fou infeudat per Jaume III de Mallorca al vescomte d’Évol, que el detenia encara el 1383 Més tard, però, l’abat del Canigó adquirí tots els drets jurisdiccionals d’Orellà i de les seves dependències, inclòs Celrà Resten alguns minsos vestigis del que fou el castell, avui desaparegut, prop de l’església de Santa Cecília de Celrà A de Pous 1974,…

El lloc de les Pallargues és documentat des de l’any 1040, en què en la consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirmà a aquesta catedral el castell de les Pallargues, inclòs dins el terme de Guissona De l’església de Sant Salvador, no se’n tenen notícies fins l’any 1075, en què Bernat Company féu testament i entre altres disposicions va establir que el delme de la seva dominicatura de les Pallargues restés “ ad domum Sancti Salvatoris in Espalarges ” Sant Salvador de les Pallargues consta com una de les esglésies subjectes a la canònica de Santa Maria de Guissona a la…

El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall de Lavansa,…

Aquesta església és situada al veïnat de la Sala de Baix, el qual, juntament amb el de la Sala de Dalt, forma el lloc de la Sala inclòs dins el terme de Foixà Esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “ ecclesia sancte Marie de Sala” , en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada com a “ ecclesia parrochialis sancte Marie de Sala” El delme d’aquesta parròquia era posseït a parts iguals pel castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici actual de l’església és del segle XVIII, com indiquen la llegenda que hi ha a la llinda “ Haec…

Inicià els seus estudis a Boston amb Lotte Lehmann i els continuà a Santa Barbara Després d’haver guanyat el Metropolitan Opera National Council Auditions 1958, debutà com a mezzosoprano  el 1960 a l’Òpera de París interpretant el personatge d’Amneris a l’ Aïda , de Verdi Fou la primera cantant negra que actuà a Bayreuth, i ho feu el 1961 amb el paper de Venus de Tannhäuser , al costat de Victòria dels Àngels Inicià aleshores una brillant carrera Salzburg, 1964 Scala de Milà, 1966, etc en la qual ha combinat els papers de mezzosoprano amb els de soprano dramàtica, amb un repertori que ha…

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en Lo Gai Saber…

Destacà ràpidament i esdevingué campió estatal de la categoria aleví Com a aficionat, guanyà els campionats italià i espanyol Passà a la categoria professional el 1985 Fins el 2013 havia aconseguit dotze victòries en el circuit europeu i cinc en l’americà, entre les quals figura el Masters d’Augusta dues vegades 1994 i 1999 Ha guanyat també el Visa Taiheyo Masters 1989, 1990, el Dubai Desert Classics 1998 i l’Omega Hong Kong Open 2002 Des del 1987 ha disputat la Ryder Cup en l’equip europeu –llevat del 2002 i del 2004–, en la qual aconseguí les victòries dels anys 1987, 1989, 1997 i 2006 com…