Resultats de la cerca

Fill de  Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una guerra entre ambdós 1994-98…

En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo  i La Nau  Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla  1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat  i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí  La Rambla…

El seu naixement fou precedit per dues coalicions una coalició del mateix nom BEAN en les eleccions legislatives de 1979 en la qual també participà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i el Bloc d’Esquerra Catalana formada pel BCT i independents en les eleccions municipals del mateix any L’endemà de les eleccions la coalició es dissolgué i el BEAN esdevingué un partit Després de propugnar l’abstenció davant l’Estatut de 1979 pel fet de considerar-lo insuficient, intentà concórrer a les eleccions autonòmiques de 1980 amb Nacionalistes d’Esquerra, però finalment ho féu en solitari com a…

Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert

Fou creada amb la finalitat de gestionar l’important patrimoni immobiliari del Banc Hispanocolonial , bé que amb participació d’altres entitats financeres Prengué un fort impuls a la dècada de 1960, gràcies al fort desenvolupament econòmic d’aquells anys, i tingué una destacada participació en projectes urbanístics d’expansió de Barcelona, especialment a la confluència de les avingudes Diagonal amb Carles III Barcelona-2 El 1979 inicià les primeres promocions de venda d’habitatge a les grans ciutats de l’Estat espanyol El 1991 la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona  es convertí en l’…

Sorgí a partir de diversos collectius escindits d’ Iniciativa per Catalunya-Verds , com el PSUC-viu o el collectiu Roig-Verd-Violeta També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 ni en les del Congrés dels…

Nasqué amb el títol de Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment Edità 677 números, i tenia, com a particularitat, la mateixa portada els dotze números de cada any, dibuixada per artistes catalans com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d’altres Encara que irregular als seus inicis, arribà finalment a publicar un número cada mes Un dels creadors, Hipòlit Nadal i Mallol, que n'esdevingué aviat el director, fins a la fi de la publicació, i durant un temps la feia gairebé sol De…

Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…

D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala actual Uganda on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent 1958-60 Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union KANU, el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència 1978-88 Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances 1963-65, ministre de Comerç i Indústria 1965-69 i ministre de Finances 1970-78 En morir Jomo Kenyatta…

Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment …