Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
gradeta
Estri de laboratori per a col·locar-hi drets els tubs d’assaig i els d’hemòlisi.
alcohol al·lílic
Química
Líquid d’olor picant, irritant per a les mucoses i per a la pell, miscible amb aigua i amb molts solvents orgànics, que bull a 97°C.
És obtingut per hidròlisi del clorur d’allil, per isomerització catalítica de l’epoxipropà a 230-280°C, per deshidratació del propilenglicol, i per reducció de l’acroleïna amb isopropanol en fase vapor acetona Al laboratori és preparat fàcilment escalfant glicerol amb àcid fòrmic L’alcohol allílic és un producte intermediari en certs procediments de fabricació del glicerol i de l’acroleïna a partir del propilè, i és utilitzat per a la fabricació de nombroses substàncies orgàniques els seus èsters serveixen per a obtenir resines i plastificants
Johann Rudolph Glauber
Química
Alquimista alemany.
De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber Furni novi philosophici, Miraculum Mundi , etc com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber Na 2 SO 4 10H 2 O Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa
John Franklin Enders
Biologia
Microbiòleg nord-americà.
Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió
Fruitós Verneda i Figueras
Educació
Agronomia
Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog.
Professor del Collegi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa 1902-28 Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages Al temps de la filloxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans Collaborà amb articles de divulgació a La Pagesia , revista del gremi de pagesos de Manresa
Otto Fritz Meyerhof
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA
Torsten N. Wiesel
Torsten N. Wiesel
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Neurofisiòleg suec.
Professor de neurofisiologia a la Harvard Medical School, estudià amb DHHubel els mecanismes de l’anàlisi de la informació en l’escorça visual del cervell, i les manipulacions precoces del sistema visual utilitzades com a mitjà per a desxifrar les regles del seu desenvolupament El 1983 esdevingué cap del laboratori de neurobiologia de la Rockefeller University, de la qual fou nomenat president el 1992 i president emèrit el 1998 Li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1981 juntament amb DHHubel i RWSperry
Joan Rabadà i Vallbé
Pintura
Pintor.
A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista
Daniel Recasens i Vives
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha especialitzat en fonètica i dialectologia Autor, entre altres, d' Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l’anglès 1984, Temes de lingüística del català 1990, Fonètica descriptiva del català 1991, Fonètica i fonologia 1993 i De la fonètica a la fonologia 2001, ha participat en els projectes d’investigació bàsica de la Unió Europea ACCOR i SPEECH MAPS
Ramon Dagà i Jofresa
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte, treballà a la impremta Garrell i al Laboratori Institut Biològic Llatí de Barcelona Després es traslladà a Tui per treballar en uns laboratoris lactis Tan diversos com els seus oficis foren els seus invents, la majoria fallits, com ara el cinema en tres dimensions El 1921 creà la productora Grano Films En el camp cinematogràfic rebé la influència de l’italià Alfredo Mateldi Belli, que el 1922 muntà una acadèmia de cinema a la Unió Liberal de Granollers Com a director, realitzà tres films El primer fou Campeón por amor Cinta cómica 1921, interpretada per ell i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina