Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Llop
El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-130 cm la de la…
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…
cigala

Cigala (Lyristes plebejus = Tibicen plebejus, del gènere Cicada)
iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàcids.
Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la…
càntera
Ictiologia
Peix perciforme
, de la família dels espàrids, marí, d’uns 45 a 50 cm de llargada.
La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles…
Els picnogònids
Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues litorals i dels…
Isard
El dimorfisme sexual de l’isard Rupicapra rupicapra afecta la forma de les banyes, més gruixudes i amb el ganxo més tancat en el mascle a baix que en la femella a dalt També les dimensions del coll, el perfil del ventre i, sobretot, el pinzell de pèls del penis ajuden a diferenciar ambdos sexes Gustavo Hormiga, original L’isard és un animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo molt característiques presents en ambdós sexes La seva imatge és inconfusible Durant l’estiu no és fàcil distingir un sexe de l’altre i, moltes vegades, cal recórrer a l’observació de la…
estruç
estruç
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrucioniformes
que ateny uns 2 m d’alçada i és considerat com l’ocell vivent més gros.
Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia,…
lleó

Lleó mascle a la reseva Balule, al Parc Nacional Kruger National Park (República de Sud-àfrica)
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, de cos robust (pot pesar fins a 200 kg) i no gaire llarg (ateny uns 180-250 cm de llargada, inclosa la cua, que fa uns 60-90 cm, i l’alçada a les espatlles és de 80-90 cm).
El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls Els mascles presenten una cabellera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes El pelatge és de color falb, uniforme o d’intensitat variable Lleona © Fototecacat El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s’alimenta d’antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits És polígam, i es reprodueix durant tot l’any arriba a…
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina