El llop (Canis lupus), el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans. Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm. L’alçada a la creu és superior a 45 cm. Té la pupil·la rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm. Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani.
Sebastià Hernandis/Ramon Dolç.
Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors. La longitud del cap i cos és de 90-130 cm; la de la cua de 35-45 cm; la de l’orella 12 cm i la del peu 23-28 cm. Els mascles són una mica més grans que les femelles. Els mascles pesen 25-40 kg i les femelles 18-30.
Es distribueix per la major part de la regió holàrtica, on és el superpredador més important. Ocupa tota mena d’hàbitats, des de la tundra fins als deserts, i pot viure tant a les muntanyes com en les maresmes, a nivell de la mar. Absent de la fauna balear, existia antigament a tota la península Ibèrica. La competència directa amb l’home el va desplaçar progressivament de les àrees costaneres mediterrànies. La disminució de la seva àrea de distribució als Països Catalans va esdevenir principalment entre els segles XVIII i XIX, com a conseqüència d’una intensa persecució (trampes, batudes, verí, etc.). A l’alba del segle XX era present, només, a nuclis aïllats, fonamentalment a la zona dels Pirineus i Prepirineus centrals (als Pirineus orientals va desaparèixer entre 1885 i 1890), als ports de Beseit, als de Morella, a la serra de Martés i a les àrees muntanyenques situades al S del riu Xúquer. En aquesta última zona, en què el llop arribava, probablement, en moviments dispersius des de les veïnes serres d’Alcaraz i Segura, es va extingir cap a l’any 1918. Al N, els últims llops es van acantonar a les serres del Boumort i del Comte, on també van desaparèixer a començament del present segle o una mica més tard. El darrer llop sobre el qual es té constància als Països Catalans va ser mort a l’Horta de Sant Joan (ports de Beseit) el 1929, per bé que recentment se n’ha capturat algun prop de les comarques de València. Actualment, l’espècie pot considerar-se totalment extinta als Països Catalans.