Resultats de la cerca
Es mostren 767 resultats
falset
Música
Terme emprat per a designar la fonació resultant de la vibració de les membranes extremes de les cordes vocals, durant la qual el múscul tiroaritenoïdal es manté en posició immòbil.
La relació entre la contracció d’aquest múscul i els músculs cricoaritenoides és el que determina la distensió muscular que acompanya la fonació de la veu de falset, tot obtenint com a resultat sonor una veu de timbre més lleuger i de registre més agut respecte a la veu de pit El terme falset trobava el sentit del seu ús a causa de la seva projecció sonora inter fauces i no per una acceptació convencional de veu falsa o fingida Manuel García 1847 fou qui observà que aquest terme provenia del llatí fauces i no de falsus Al llarg de la història, però, ha estat objecte d’ambigües adscripcions…
lluita

Exhibició de lluita a Sant Adrià de Besòs el 1973
Club de Lluita Sant Adrià
Altres esports de combat
Esport de combat, sense armes, entre dos contrincants en què guanya aquell que obliga l’adversari, sense colpejar-lo, a tocar a terra mantenint-li les espatlles fixes damunt el tapís i immobilitzant-lo durant uns segons.
Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament…
baix
Música
Veu masculina més greu l’extensió aproximada de la qual és del re 1 al re 3.
august
Arts de l'espectacle (altres)
Personatge còmic del circ que vesteix ridiculitzant la moda masculina, el rostre arrugat i el nas vermell.
Company del clown o pallasso de rostre enfarinat
llinatge
Antropologia
Grup de persones que formen una unitat social pel fet de poder remuntar el seu origen a un mateix avantpassat comú conegut.
Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres exogàmia, encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa i després, l’antropologia cultural nord-americana des dels anys quaranta fins als seixanta Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup d’agnats,…
cultes fàl·lics
Religió
Conjunt de creences i expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus.
Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes del culte a…
Tomàs Moral Garcia

Tomàs Moral Garcia
FEDERACIÓ CATALANA D’HANDBOL
Handbol
Entrenador i dirigent d’handbol.
Jugà amb l’equip del collegi Bosco Navas de Barcelona, la Unió Esportiva Sant Fost i el Club de Balonmano de Santa Coloma S’inicià com a tècnic d’equips inferiors al Bosco Navas i, després, passà pel Virolai, el GE Seat i el Club de Balonmano de Santa Coloma També dirigí, sempre en categoria masculina, la selecció juvenil de Barcelona, les seleccions catalanes juvenil i júnior, i la selecció espanyola júnior, amb la qual es proclamà subcampió del món 1995 Fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol 1990-95, i també en fou gerent 1995-99, així com també fou gerent del…
Àngel Moliner Molins

Àngel Moliner Molins
Arx. A. Molins
Waterpolo
Àrbitre de waterpolo.
Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al Comitè Català d’Àrbitres el 1981, a l’estatal el 1983 i fou reconegut per la Lliga Europea el 1988 i per la FINA el 1990 Comptabilitzà quatre-centes onze actuacions internacionals, en competicions com els Jocs de Sydney 2000, els Jocs Mediterranis 2001, els Campionats d’Europa 2006, les Universíades 2003, 2007 i la Supercopa d’Europa masculina 2007 És vocal del Comitè Estatal d’Àrbitres des del 2005 i representant d’aquest estament a l’assemblea de la federació espanyola des del 1996 També fou secretari del Comitè Català d’Àrbitres…
Sant Silvestre de Barcelona
Atletisme
Cursa atlètica popular disputada anualment a Barcelona el 31 de desembre.
Creada el 1999 per iniciativa del director tècnic del Club Natació Montjuïc, Domingo López, les sis primeres edicions es denominaren Sant Silvestre Barcelonesa L’any 2005 passà a denominar-se Cursa dels Nassos-Sant Silvestre de Barcelona El canvi no agradà a Domingo López, que acusà l’Ajuntament de voler-se apropiar de la iniciativa, i s’endugué la cursa al municipi de Sant Cugat del Vallès amb el nom de Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat a partir del 2010 En l’edició del 2012, amb el nom de Cursa dels Nassos, la cursa barcelonina aplegà 11000 participants, cosa que la convertí en la…
Pierre Cardin

Pierre Cardin
Terentiyeva (CC BY-SA 4.0)
Indumentària
Modista francès d’origen italià.
Treballà en diferents cases d’alta costura parisenca Dissenyà el vestuari del film de J Cocteau La Belle et la Bête 1946 i el 1950 obrí una casa de vestits de teatre El 1952 presentà la seva primera collecció d’alta costura Conreà el disseny de moda masculina des del 1957 i el prêt-à-porter des del 1959 Concedí llicències per a la creació seriada dels seus dissenys propis o els del seu equip, cosa que li permeté l’abast mundial en la difusió de les seves creacions i la formació d’un gran imperi comercial en el qual tenien cabuda el vestit, els complements, les joies i l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina