Resultats de la cerca

Practicat antigament pantomima, el seu ús ha perdurat en el gregorià De la reproducció gràfica dels moviments nasqué la notació quironòmica

En els modes autèntics és el 1r grau i en els plagals el 4t És comparable, però no totalment identificable, amb el concepte de tònica

Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…

Segurament es formà a la seva ciutat natal amb Joachim a Burck Fou cantor a la capella ducal de Weimar des del 1567 fins al 1571, i a la capella de la cort bavaresa de Munic fins el 1573, on fou deixeble de Roland de Lassus El 1577 es trobava al servei de la família Fugger a Augsburg Del 1578 al 1608 ocupà diversos llocs a la capella del marcgravi de Brandenburg-Ansbach a Königsberg, i arribà a ser mestre de capella de la cort prussiana A partir del 1608 desenvolupà la mateixa funció a la capella del príncep elector a Berlín Fou un dels compositors protestants més importants del seu temps La…

La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de velles formes bàrdiques,…

Com que la música tonal ha estat sempre indissociablement temàtica, els conceptes de tematisme i atematisme no sorgiren com a termes antagònics fins al segle XX, quan la música atonal deixà d’utilitzar progressivament el tema com a base conceptual de l’obra Els primers intents es troben ja en algunes de les obres dodecatòniques d’A Schönberg, per exemple en les Sis petites peces per a piano , opus 19 Fou, però, A Webern qui feu servir per primera vegada les sèries no com a base estructural del tema -tal com feu A Schönberg seguint la tradició de la música tonal- sinó com a nou recurs…

El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre compositor En la…