Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
palatí
Anatomia animal
Os situat darrere el maxil·lar superior, que forma part de l’esquelet més posterior de la cara.
És constituït per dues làmins ajuntades en angle recte la vertical, part de la paret externa de la fossa nasal, i l’horitzontal, part del paladar ossi
acantocitosi
Patologia humana
Anomalia morfològica dels eritròcits que, en gran proporció, presenten a la seva superfície prolongacions grans i rugoses d’amplada i llargada variables, i que s’anomenen per això eritròcits espinosos o acantòcits.
Aquesta anomalia forma part del quadre de la malaltia abetalipoproteïnèmia L’alteració de la forma dels eritròcits és secundària del dèficit de betalipoproteïnes a la seva paret
Castell de Marmellar (el Montmell)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt amb les restes del castell al cim del turó I l’església de Sant Miquel a primer terme ECSA - J Todó Castell situat en un turó que s’alça al mig de la vall de la riera de Marmellar Resta una mica allunyat de la plana del Penedès la finalitat principal d’aquest castell devia ésser sobretot controlar aquesta vall lateral Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Si venim de Vilafranca i de Sant Martí Sarroca, hem d’agafar la carretera de Torrelles de Foix Després d’haver passat el veïnat de Croset surt, del costat d’una nau, a mà esquerra, una pista asfaltada que ens…
Sargantana ibèrica
Morfologia La sargantana ibèrica Podarcis hispanica , espècie pròxima de la sargantana de paret P muralis , és més esvelta i més cendrosa, i sovint presenta un dibuix més tènue Hom observa a les fotografies un individu de color pràcticament uniforme a dalt i un altre amb bandes dorsals i laterals clares ben marcades i els flancs amb la part superior més fosca a baix Josep M Barres i Antonio Bea La sargantana ibèrica és més petita, fina i esvelta que la sargantana de paret P muralis Mesura fins a 6,5 cm de cap i tronc i la cua presenta dues vegades aquesta…
excrements
Biologia
Matèria fecal, residu de les substàncies sotmeses a la digestió i eliminades a través de l’orifici anal.
Són formades per restes d’aliment menjats i no digerits, superfície mucosa i diverses substàncies contingudes en les secrecions normals de la paret intestinal i del líquid biliar
lignina
Botànica
Química
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.
Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta
Castell de Montagut (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Castell que conserva bàsicament la torre mestra i murs dels dos recintes que l’envoltaven V Buron La torre i les importants restes de fortificacions són situades al cim d’un turó, al nord de la ciutat de Girona, al costat de la carretera de Banyoles Venint de Girona, cal agafar la carretera de Banyoles Passada l’autopista, hom pot veure ja restes del castell a mà esquerra Una pista porta fins al costat de la torre mestra Mapa L39-12296 Situació 31TDG849536 JBM Història Partint de les fonts escrites, tradicionalment es datà aquest castell al segle XIII, anterior al 1285, any en què el…
Apendicitis
Patologia humana
Definició L’ apendicitis constitueix un trastorn molt freqüent, especialment entre 15 anys i 25, que es caracteritza per la inflamació de l’apèndix cecal o vermicular, és a dir, la prolongació allargada i de forma tubular que descriu la paret del cec o primera porció de l’intestí gros La inflamació de l’apèndix cecal se sol produir quan per alguna raó aquest òrgan —que és estret, allargat i no té sortida— s’obstrueix i crea les condicions adequades perquè diversos tipus de bacteris que normalment habiten a l’intestí gros, inclòs l’apèndix cecal, es reprodueixin i en lesionin els teixits…
Grans Jorasses
Massís
Massís muntanyós del Mont Blanc, a la frontera francoitaliana (4 209 m al cim Walker).
La paret nord és d’ascensió molt difícil Hi obriren la primera ruta els alemanys MMeyer i RPeters 1935, i la segona els italians RCassin, GEsposito i UTizzoni 1938
cist
Biologia
Forma de resistència (abiosi) de molts tal·lòfits (sobretot algues), bacteris i protozous, caracteritzada per l’acumulació de substàncies de reserva, lleugera disminució de volum, per deshidratació, i formació d’una coberta protectora i isoladora (encistament).
La cèllula o grup de cèllules encistades entren, així, en vida latent, que s’interromp per ruptura de la paret cística quan les condicions ambientals tornen a ésser favorables
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina