Resultats de la cerca
Es mostren 1098 resultats
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
Torre de la Guàrdia (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la torre medieval de la Guàrdia i del fort que va fer bastir al seu voltant, entre el 1677 i el 1682, el marquès de Vauban ECSA - Camara JP Joffre Al centre del fort de la Guàrdia, situat al damunt de Prats de Molló, hi ha una torre de planta circular Des d’aquesta torre hi ha una bona panoràmica sobre la població, sobre el castell de Perella i sobre el riberal del Tec Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 29″ N - Long 2° 28′ 56″ E Del costat del portal que hi ha al darrere de l’església de Prats de Molló, surten un camí cobert i també un corriol que porten fins a la…
Els inicis de la nuclearització
La producció d’aigua, gas i electricitat 1960-1981 L’anomenat “miracle econòmic” es va basar en el subministrament d’una oferta abundant i barata d’energia i de recursos naturals, una part substancial dels quals es van obtenir en els mateixos Països Catalans L’aigua i l’electricitat foren els principals recursos primaris generats domèsticament En aquest cas, l’anàlisi dels preus de mercat no assenyala ni de bon tros la importància d’aquesta branca, atès que la producció d’un recurs fonamental com l’aigua no té preu —només se’n paga el cost de distribució— Durant el desarrollismo , la…
Terrerola rogenca
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Fortificació de Fares (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs conservats de la fortificació, al pujol del costat de l’església de Santa Maria J Bolòs Al costat de llevant de l’església de Santa Maria de Fares, en un petit turó, hi ha restes de murs que fan pensar que hi havia hagut una construcció, segurament de tipus militar Aquesta possible casa forta devia estar en relació amb la població i també potser amb el pas de la via força important que unia Banyoles amb Besalú, la capital del comtat Mapa 257M781 Situació 31TDG783708 Si hom segueix la carretera que va de Banyoles a Besalú, havent passat Serinyà, arriba al veïnat…
Els italians a Mallorca
Les Balears gaudien d’una gran importància estratègica, perquè, en estar situades al bell mig de les rutes entre França i les seves colònies nord-africanes, podien impedir el transport de soldats colonials en cas d’una futura guerra europea El conde Rossi a Mallorca, “Prospettive”, sd Coll R Surroca / GS Des del principi de la Guerra Civil Espanyola, Mussolini va mantenir almenys un vaixell de guerra italià a Mallorca, i el seu enviat, el conde Rossi , reforçà la Falange a l’illa per tal d’assegurar la rereguarda mitjançant la por El control d’aquest sobre la Falange provocà l’…
Josep Pous i Pagès
Josep Pous i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Novel·lista, assagista, dramaturg, poeta i traductor.
De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…
,
el Camp d’en Tuset
Sector o indret
Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia (Barcelona); format a la segona meitat del sXIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).
A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona
Vilaverd
Vilaverd
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Limita per totes les seves bandes amb el terme de Montblanc, que el circumscriu, llevat d’una petita part per migdia que limita amb la Riba Alt Camp És al sector més meridional de la Conca de Barberà, al fons de la gran clotada oval que constitueix la comarca, estès a la dreta del Francolí, entre el Riu Brugent i el riu de la Vall, a l’entrada de l’estret de la Riba El terme és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Prades Quatre corrents fluvials l’envolten i el limiten el riu de la Vall per la part septentrional, el Francolí per l’oriental, i el Riu…
Federico Chueca Robles
Música
Compositor espanyol, un dels més importants compositors de sarsueles de género chico, sainets i revistes.
Vida Ingressà a l’edat de nou anys al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Miró, i harmonia amb Antonio Aguado, a més dels cursos de solfeig Tothom parlava de la gran facilitat de Chueca per a la composició, una naturalitat que en bona mesura el feu despreocupar d’adquirir grans coneixements tècnics, ja que la desimboltura per a trobar melodies populars i gracioses li ho suplia Com d’altres músics de l’època, realitzà altres estudis Chueca inicià la carrera de medicina, impulsat per la família, sense cap mena de vocació, i es passava més temps als billars que a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina