Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
rebava
Construcció i obres públiques
Porció d’argamassa escupida per les juntures de les pedres, dels maons, etc, quan hom els col·loca.
sort
Esoterisme
Cadascun dels objectes (pedres, daus, tauletes escrites, cartes, etc) usats amb fins endevinatoris o oraculars (endevinació, oracle).
Origen del sortilegi, es troba en totes les religions antigues en gran varietat de formes Suposa la idea que en un precís moment tot el món existent està caracteritzat per una situació única, que conforma també els esdeveniments casuals, talment que l’acte de tirar les sorts pot revelar l’entera situació i suggerir el capteniment humà adient Sotmesa a Hermes i a Fortuna, regulava l’ordre de les votacions, l’adjudicació de províncies als cònsols, la tria de les vestals, el repartiment de terres, etc
sarbatana
Petit canó de fusta utilitzat per la mainada per a llançar, bufant, tramussos, cigrons, petites pedres, etc.
diàmetre a l’alçada del pit
Ecologia
Diàmetre del tronc d’un arbre mesurat a 1,30 m de la base.
A aquesta alçada s’eviten les deformacions del tronc degudes a l’eixamplament de les arrels, a ferides causades per pedres o animals, etc El diàmetre a l’alçada del pit és una mesura fàcil de prendre que s’utilitza com a dimensió característica de la grandària dels arbres De vegades es representa per la sigla dn , de diàmetre normal o per dap , de diàmetre a l’alçada del pit
ciutadella visigòtica del puig Rom
Castrum
visigòtic al terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Constitueix un dels pocs monuments de l’època de dominació visigòtica peninsular Fou construïda a final del s VII o a l’inici del s VIII per controlar la via romana litoral que es dirigia vers els Pirineus travessant el cap de Creus De planta ovalada, és envoltada per una muralla bastida amb un farciment de terra i pedres L’única entrada al recinte és flanquejada per dues torres quadrangulars
Sant Joan (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Trobem esmentada aquesta església en un document de l’any 1079 El 13 d’agost de 1376 el bisbe ordenà al rector de Palau-solità el trasllat a l’església parroquial dels dos altars antics de Sant Joan i Santa Eugènia i d’altres objectes de culte perquè la capella de Sant Joan estava en ruïna Més endavant, amb les seves pedres, s’edificà el Forn del Vidre
Santa Maria del Vilaró

Santa Maria del Vilaró
Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olius (Solsonès), a l’est del terme, a l’esquerra del Cardener i a la cua del pantà de Sant Ponç.
L’edifici A l’església, que ha tingut diverses transformacions, es poden diferenciar clarament dos tipus de construcció La nau primitiva va ser escapçada, i el probable absis fou substituït per una prolongació de la nau, coronada a llevant per un absis semicircular La part primitiva, del frontis a l’arc toral, ha estat molt reformada i ara té una volta de llunetes La resta de la nau i l’absis tenen volta apuntada, que a la nau arrenca d’una imposta aixamfranada L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, que s’inicia sobre una motllura damunt la qual hi ha una sèrie de…
àbac
Àbac xinès
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o…
Construcció de la Ferreira (Torà)
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral d’una enigmàtica construcció d’època medieval EFS Aquesta construcció, localitzada per Jaume Coberó, es troba a un nivell inferior a la de la construcció de la Torreta d’en Domènecs Mapa 34-14 361 Situació 31TCG669314 Per arribar-hi, des de Torà, cal prendre el camí de l’Aguda En el primer revolt marcat cap a la dreta, se segueix per l’esquerra i es puja directament pel caminet que voreja el barranc Després d’uns deu minuts s’arriba al lloc de la Ferreria Edificis civils diversos A la Ferreria hi ha una estructura rectangular posterior a l’edat mitjana que…
Castell de Sant Jaume del Cadí (Alàs i Cerc)
Art romànic
El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina