Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
música afroamericana
Música
Música creada pels negres d’Amèrica.
Els esclaus negres deportats tenien llurs tradicions sonores i conservaren llur sensibilitat musical Al S dels EUA els negres forjaren un art musical popular, de caràcter religiós jubilee , gòspel que bé que notablement influït, des del punt de vista melòdic, pels càntics baptistes o metodistes, té profundes arrels africanes Al costat d’aquest art musical religiós en crearen un altre de caràcter profà blues , cants de treball, etc Els elements musicals africans més importants que hom troba en la música afroamericana són les escales pentatòniques, l’ús de la síncopa que originà…
Pau Duran i Gibergas

Pau Duran i Gibergas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf.
Biografia De petit es traslladà amb la seva família a Igualada, d’on era nascuda la seva mare Anà al collegi dels escolapis Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Cursà la filosofia i la teologia amb la pedagogia a les cases centrals d’Iratxe i de Terrassa Exercí el magisteri al collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, primerament a primària i després amb els alumnes de comerç Era un notable callígraf i molt hàbil en les manualitats els alumnes hi feien bons progressos En les exposicions de treballs de finals de curs a l’escola sempre…
El ratpenat d’Escalera
El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai té lleugeres diferències respecte al ratpenat de Natterer M nattereri Marc López El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai era considerat i anomenat ratpenat de Natterer M nattereri fins fa pocs anys Cap al principi del segle XXI, gràcies a diferents estudis de biologia molecular, s’han pogut diferenciar clarament l’un de l’altre Tanmateix, el 1904 el científic Àngel Cabrera ja havia trobat petites diferències entre les ratapinyades que hom considerava M nattereri Les seves observacions i estudis el van portar a proposar una…
cultura del Nazca
Teixit nazca
© X. Pintanel
Història
Cultura precolombina americana que es desenvolupà a la regió costanera del sud del Perú del 300 aC al 1000 dC, a la vall del riu Nazca.
Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels dibuixos són…
Santa Maria del Pla (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Al petit nucli poblacional de Castellfollit del Boix s’aixeca la petita església de Santa Maria del Pla, que des de fa uns anys realitza les funcions parroquials, que anteriorment tenia l’església de Sant Pere Aquesta capella, que actualment no té cap interès arquitectònic, fou construïda al mateix indret on es bastí una antiga església romànica, documentada des del segle XIII, on hi havia una imatge romànica de la Mare de Déu Sobre la història recent d’aquesta imatge no hem pogut escatir el seu destí Mentre uns ens digueren que es guardava en un domicili particular de Barcelona…
Tomba del Clot de la Domènega (Calders)
Art romànic
Situació Tenim notícia d’aquest jaciment medieval a través de J Lladó, el qual l’any 1923 excavà una tomba en un indret que porta el nom de l’encapçalament d’aquestes ratlles Segons l’esmentat autor la tomba es trobava vora el mas Domènega, a poca distància del poble de Calders i a tocar de la urbanització “La Guàrdia” Long 1°59’10” — Lat 41°46’50” No hem pogut precisar l’indret exacte de la troballa de la cista, de la qual és fàcil suposar que ja no queden massa rastres Ja hem indicat la localització aproximada del mas Domènega diguem ara que es troba al cantó més oriental de la…
Laparotomia
Patologia humana
És anomenada laparotomia l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal La laparotomia exploradora és una tècnica diagnostica que consisteix en l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal practicant una incisió a la paret anterior de l’abdomen, la finalitat de la qual és d’observar aquesta cavitat directament, a ull nu Per realitzar una laparotomia exploradora es prepara el pacient per sotmetre’l a una intervenció quirúrgica és dut al quiròfan, se li administra anestèsia general i, finalment, es procedeix a obrir la paret anterior de l’abdomen amb un bisturí La laparotomia exploradora…
El fill d’una mare fumadora
A causa dels efectes negatius del tabaquisme de la mare sobre el desenvolupament del fetus, els nounats fills de dones fumadores pesen per terme mitjà uns 200 g menys que els de les dones no fumadores La freqüència de nadons amb pes inferior a 2500 g és pràcticament el doble entre els fills de mares que van fumar durant la gestació que entre la resta d’infants Com ha estat esmentat en altres capítols, el baix pes en néixer és considerat un indicador del perill que té l’infant de sofrir determinats trastorns Així, per exemple, s’ha comprovat que els fills de dones que van fumar durant l’…
Limitació dels efectes del tabaquisme durant l’embaràs
En els estudis efectuats s’ha comprovat que la relació entre la quantitat de tabac consumit per la gestant i les seves conseqüències sobre l’embaràs és similar a la del tabac sobre altres aspectes de la salut No es pot fixar un límit a partir del qual el tabaquisme pugui ésser considerat innocu Els efectes del tabac sobre la gestació comencen a notar-se des de la més mínima quantitat de cigarrets fumats diàriament, i la probabilitat que es presentin trastorns es va incrementant a mesura que n’augmenta la quantitat No s’ha pogut demostrar que les mesures per a reduir l’efecte…
Grècia 2009
Estat
Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc, a tot el país El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i vagues, en què…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina