Resultats de la cerca

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de…

Pot assolir de 20 a 30 m d’alçària L’acció de les aigües d’aixaragallament se n'emporta els fragments, però sota un bloc gros, a causa del mateix pes, el material de gra més fi resta compactat A vegades poden soscavar el bloc fins a fer-lo bascular i caure, però la columna perdura més temps Hom també les anomena demoiselle coiffée i cheminée de fée

Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria…

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

Començà els estudis de piano, però a deu anys quedà fascinat per l’arpa Fou alumne del Conservatori d’Estrasburg i, posteriorment, del Conservatori de Música de París, on rebé lliçons de Marcel Tournier i obtingué, a més, un primer premi 1939 L’any 1945 fou nomenat arpista de l’Orquestra de la Guàrdia Republicana i dos anys més tard ingressà a l’Orquestra de l’Òpera de París L’any 1959 passà a ser solista d’aquesta formació musical A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Forma part també del Quintet Instrumental de París Feu gires de concerts per Europa, en…

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu…

S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843-, V Bellini…

Professor a la Universität des Saarlandes des del 1949, estudià les obres de trobadors, algunes de les quals edità Publicà, entre d’altres, Repertoire métrique de la poésie des troubadours 1953-57, Trouvères et Minnesänger 1952 i Du rôle des troubadours dans la formation de la poésie lyrique moderne 1950 S’interessà també per la literatura catalana Ponç de la Guàrdia, Cerverí de Girona, Berenguer d’Anoia, etc

Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…

Estudià composició amb H Reber al Conservatori de Música de París i violí amb H Vieuxtemps Inicià la seva carrera artística com a violista en diversos grups de cambra Com a compositor aconseguí fama gràcies a la seva música de saló i a l’estrena, l’any 1878, de Le Tasse , simfonia dramàtica per a solistes, cor i orquestra, amb la qual guanyà el Premi de la Ville de París A partir del 1880 dedicà els seus esforços a l’òpera, però tan sols la "Berceuse" de Jocelyn 1888 es manté avui en el repertori operístic, amb diversos arranjaments cambrístics Des del 1887 fou professor al Conservatori de…