Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Auques i ventalls
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1914 i reeditat el 1935.
El volum significa la consolidació —però pràcticament també la darrera mostra— de la poètica més típicament noucentista assentada en llibres anteriors És un cant a la ciutat al llarg de l’any, la «visió de la ciutat en transmudança» de què l’autor parla al pròleg La seva pretensió, però, queda lluny d’aquest marc temporal, el qual s’usa com a element de cohesió estructural La ciutat que s’hi canta és distorsionada per un doble procés d’idealització i de distanciament irònic, que el mateix autor s’encarrega de justificar al pròleg per tal que pugui ser entès com a fórmula civilitzadora i no…
Nicholas Georgescu-Roegen: la dura llei de l'entropia
El pensament econòmic tant el de tradició liberal com el de tradició marxista separa completament el mecanisme dels circuits econòmics del seu entorn material, i aplica al seu estudi models mecanicistes Però tot procés econòmic, com qualsevol procés en què hi hagi bescanvi d’energia, és entròpic Podrà recuperar una part de l’entropia en forma d’informació, d’estructura, en el producte acabat o en el servei donat, però no sense degradar una part de l’energia esmerçada en el procés ni sense produir deixalles Paradoxalment, en prescindir de la realitat material dels processos…
semiologia
Música
Teoria general dels signes.
Terme derivat del prefix semio- del mot grec semeion , que significa ’senyal', ’símptoma' CS Peirce 1839-1914 i F de Saussure 1857-1913 són considerats els fundadors de la semiologia moderna anomenada semiòtica pels anglosaxons, disciplina que sempre ha estat molt relacionada amb la lingüística, la qual era considerada pel mateix Saussure com una part d’aquella En ser la llengua el primer sistema de signes, és natural que la semiologia general i altres de parcials hagin evolucionat fonamentalment a partir dels avenços assolits en la semiologia de la llengua La semiologia de la música…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una banda, la…
Construcció propera al mas Salla (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació En la roca més propera hi ha nombrosos forats fets per l’home perquè servissin com a suport de les bigues d’un edifici de fusta, potser d’una torre J Bolòs Forats que havien de suportar les bigues d’una construcció, situats a la cara superior d’una roca propera al trencall que porta al mas Salla de Viver Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,5 —y 44,5 31 TDG 025445 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navars a Viver 1,5 km abans d’arribar a l’església de Viver, s’ha d’agafar la…
Walter Scott
Literatura
Comunicació
Novel·lista, poeta i publicista escocès.
Una paràlisi infantil el deixà coix de per vida Després dels estudis universitaris a Edimburg començà com a advocat amb càrrecs de l’administració local que li feren conèixer molt bé el tarannà escocès Començà la seva tasca literària com a compilador de balades escoceses i conreant la poesia romàntica narrativa The Lady of the Lake , 1810, bé que la seva producció no pogué competir amb la de Byron en el favor del públic Quant a la novella, gènere que començà amb Waverley 1814, fou el responsable de la novella històrica en l’època victoriana, i es caracteritza per l’atmosfera de llegenda i…
Convent de la Trinitat (Lleida)
Art romànic
Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170 destruís aquell que…
Leon Battista Alberti

Lleó B. Alberti
© Fototeca.cat
Arquitectura
Filosofia
Arquitecte i humanista italià.
Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…
Lo Catalanisme

Lo Catalanisme, edició del 1886
Literatura catalana
Obra publicada per Valentí Almirall amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Aparegué el 2 de maig de 1886, festa dels Jocs Florals de Barcelona, que Almirall presidí aquell any L’assaig és la primera exposició sistemàtica del catalanisme com a doctrina política estructurada, més enllà del pur sentiment Amb plantejaments predominantment positivistes, s’hi teoritza el particularisme, centrat en el cas català, però amb referents internacionals, i es fa balanç de la seva evolució L’estil sol ser fluid i contundent, tot i que, en el pròleg, l’autor confessa que l’escriví només en dos mesos, a fi que fos publicat coincidint amb la seva presidència dels Jocs Florals, i s’…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina