Resultats de la cerca

La Diputació del General nasqué a causa d’una guerra que assolà Aragó i el País Valencià i arruïnà Catalunya la guerra amb Castella, dita dels dos Peres El nucli original de la Diputació fou la comissió econòmica elegida a les corts per a administrar el donatiu concedit al rei per a la defensa del país A mitjan segle XIV regia la corona de Catalunya-Aragó Pere III el Cerimoniós 1336-87, un monarca força bellicós que es comprometé en nombroses guerres interiors i exteriors Castella era governada per Pere I el Cruel 1350-69, guerrer i venjatiu, que abocà en la contesa tot l’esforç dels seus…

Situació Angle nord-est de l’església, amb l’antic absis poligonal mutilat i la porta d’entrada oberta en un cos sobresortint ECSA - J Colomé L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, és al centre de la població Mapa 31-18 470 Situació 31TBF848479 A la vila de Gandesa s’arriba per la carretera N-420 que de Reus es dirigeix vers Calaceit i Alcanyís, tot passant per Falset i Móra d’Ebre JAA-MLIR Història El lloc de Gandesa constituïa ja un centre de poblament important sota el domini andalusí, i ja tenia un castell propi Aquest fou donat l’any 1153 pel comte de…

Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…

El 22 de juliol de l’any 1617, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Tena Guadix – Tortosa 1622, bisbe de Tortosa diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Manresa domiciliat a Barcelona diputat reial Miquel Cerdà, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pau Pla, ardiaca del Penedès i canonge de Barcelona oïdor militar Bonaventura Muntaner, donzell domiciliat a Cervera oïdor reial Pere Batlle, ciutadà de Girona Lluís de Tena estudià a la universitat d’Alcalá de Henares, on obtingué el doctorat i ocupà les càtedres…

Situació i presentació El terme municipal del Vilosell, de 18,88 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà, als vessants septentrionals de la serra de la Llena, els punts més alts de la qual punta del Curull i la Tossa, de 1 018 i 1 023 m respectivament marquen la frontera meridional, de la qual davalla el riu de Set, que marca la frontera occidental Els municipis limítrofs són, a la Conca de Barberà, els de Vilanova de Prades S i Vallclara E, i a les Garrigues, els de Vinaixa NE, l’Albi N, i la Pobla…

Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…

Situació Una perspectiva de la façana de ponent, rematada pel majestuós campanar de torre, de tres pisos M Anglada L’església de Sant Vicenç d’Espinelves es troba al bell mig de la població d’Espinelves, en plenes Guilleries Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 51,7 —y 35,7 31 TGD 517357 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm Abans d’arribar a Sant Sadurní d’Osormort cal agafar la carretera d’Arbúcies i a 6 km hom trobarà la població i l’església JSV Història Aquesta església es troba dins l’antic…

Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…

Situació Una perspectiva aèria de l’església des del nord-est J Todó-TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra l’agregat format per masies disseminades al sector meridional del terme, vora la carretera de Besalú a Beuda, enfilat als peus de la muntanya de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG759745 Per anar-hi cal agafar la carretera que, a la sortida de llevant de Besalú, puja a Beuda L’església de Sant Pere de Lligordà és perfectament visible, sobre mateix de la carretera, al costat esquerre i a 2 km de Besalú JVV Història És en una butlla del papa Benet VII datada l’…

Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…